Leyre Aguilar Bertran, secretària de feminismes d'Esquerra l'Hospitalet de Llobregat.

Princeses que havien de fer petons a gripaus, bruixes malvades, monstres que han de ser derrotats per prínceps blaus i madrastres que tenen enveja de la joventut i bellesa de les seves filles... Sempre s'ha dit que un infant, és com una esponja a l'hora d'aprendre qualsevol cosa, i és que durant aquesta època, el nen o nena està en un període d'aprenentatge constant. El joc, els contes, les cançons, entre d'altres, són les eines que la nostra canalla té per a poc a poc anar construint una idea de quin és el funcionament de la nostra societat. La literatura Infantil igual que totes, són una mostra del que ha estat la nostra història, així com un exemple de la nostra cultura i societat.

Part del constructe mental que tenim sobre estereotips de gènere, és causada per la literatura que hem llegit i/o escoltat durant la infantesa. Fa pocs anys moltes d'aquestes narracions, sobretot els clàssics, tenien com a eix principal la història d'un personatge femení que necessita l'ajuda d'algun personatge masculí per a millorar la seva vida, fet que ha permès perpetuar la idea del masclisme fins a l'actualitat.

La gran majoria d'aquestes històries se situen en un context històric antic, en el que aquest tipus de pràctiques eren la norma social, des de dones que no es podien valdre per si mateixes i, per tant, necessitaven un home que els hi fes la vida més fàcil, al fet de veure a la dona com un personatge sense ofici ni benefici, on la seva major preocupació era mantenir-se bé estèticament i ser millor que les altres. Molts d'aquests relats són exemples de masclisme, pressió estètica i manca de sororitat. Aquestes idees s'han arrelat dins els nostres cervells i tot i el canvi generacional, continuen formant part de la bona part de l'ideari de la nostra societat.

Per a poder conviure amb els textos que formen part de la nostra cultura i història, sense caure en aquestes estereotípies masclistes, cal veure-les amb una mirada feminista. Observar-ho de manera objectiva i veure-ho només com una història, per a això, cal ser crítics amb la literatura que s'ofereix als nostres infants, i oferir varietat perquè ells i elles mateixes puguin establir un debat mental, sobre que és el que s'ha de fer i el que no, ajudar-los a crear la seva pròpia mirada crítica i acompanyar-los en aquest procés de creació de la seva pròpia persona.

Aquest any el Departament d'Educació ha renovat el currículum de l'etapa d'infantil, fent especial al·lusió a practicar tots els ensenyaments des d'una perspectiva de gènere, fomentant una educació inclusiva, justa i feminista. Amb això també s'ha incorporat l'ensenyament d'educació sexual des de la petita infància, per ajudar a la canalla a créixer amb una autoestima positiu sobre si mateixos i respectant i acompanyant als altres.

Això permet que es pugui explicar el conte clàssic de la Llegenda de sant Jordi i alhora parlar de Santa Jordina i crear debat sobre si avui dia les noies necessiten ser rescatades per prínceps. Es pot continuar gaudint de la literatura més clàssica amb els seus tòpics i alhora, valorar els canvis que ha fet la societat i veure que podem estimar-la pel que va ser, però sense prendre-la com una guia d'estil de vida.

Cada cop trobem a les llibreries més contes i històries feministes, amb visió inclusiva, personatges LGTBI, que es preocupen pel medi ambient, fent així més àmplia la perspectiva dels nostres infants i ajudant-los a arribar a convertir-se en la societat del futur que es mereixen ser.