Ainoa Olza Garcia, secretària de Feminismes de la Federació comarcal ERC-Baix Llobregat i l'Hospitalet.

A Catalunya, 8 de cada 10 dones han patit algun tipus de violència sexual des dels 15 anys (agressions, vexacions, assetjament, tracte degradant, amenaces, coaccions, calúmnies, insults, etc.), però només ho han denunciat el 12%.

Les violències sexuals vulneren els Drets Humans de les dones i són un greu problema social, polític i estructural que fan necessàries mesures per tal d’abordar aquest tema de manera integral.

La Conselleria d’Igualtat i Feminismes acaba de presentar un document amb el nou model d’abordatge de les violències sexuals, que pretén ser un model de país a quatre anys vista.

Tres grans objectius amb 100 mesures que faran que les violències sexuals a Catalunya ja no siguin normalitzades, silenciades o naturalitzades i també que les víctimes puguin ser ateses, acompanyades i reparades per persones especialitzades. La prevenció, entesa com a coeducació des de la primera etapa, i els protocols, entesos no només com a eines que cal utilitzar quan s’ha comès un fet sinó també per prevenir, són quelcom important en aquest canvi de visió de les violències sexuals com un problema social, estructural i polític, no individual.

Per canviar aquesta actual visió «individualista» de les violències sexuals, s’han proposat tres grans objectius, per tal de transformar la societat, actualitzar tots els protocols i reforçar els serveis d’atenció(atenent tant les més recents com les «no tan recents»), atorgant als poders públics la responsabilitat que els pertoca amb mesures per eliminar la violència institucional i la revictimització i ajudant que les violències sexuals deixin de ser invisibilitzades i naturalitzades.

Però entrem una mica més en detall en aquests tres grans objectius.

El primer: trencar amb l’estructura sociocultural per tal de considerar les violències sexuals quelcom social i no individual. Trencar amb les estructures que «normalitzen» aquestes violències i culpabilitzen la dona.

Es proposen diverses accions, com ara campanyes sobre el consentiment (recordem que també ha entrat ja en vigor l’anomenada llei del Només sí és sí, que pivota al voltant del «consentiment positiu») , implementar l’educació afectivosexual curricular ja en l’etapa 0-3, plans de masculinitats, protocols d’oci per als espais públics, i diverses accions amb xarxes veïnals i de comerços.

El segon gran objectiu és actualitzar els protocols de tots els àmbits (laboral, esportiu, escolar, oci, política, mitjans de comunicació). Però quelcom molt important en aquest cas és que els protocols no han de servir només quan ja s’ha comès un fet, sinó que han de servir de manera preventiva, i això és cabdal. I també per tal que no es revictimitzi la persona que ha patit una violència sexual, sinó que tingui un acompanyament i un seguiment especialitzats que ajudin a la seva reparació, és important que quan s’inicia un protocol intern la resposta sigui l’adequada.

El tercer gran objectiu d’aquest model és ampliar els serveis d’atenció i millorar la seva especialització per reparar les violències sexuals. Per això cal que els serveis que ja tenim es puguin especialitzar en major mesura, i també caldrà crear-ne de nous per tal que sempre tinguin en compte tota la diversitat de dones, infants i adolescents.

Per altra banda cal superar l’abordatge «d’urgència» que hem tingut fins ara i es posaran a disposició diversos serveis especialitzats (SIEs), el Servei d’Intervenció en Crisis (SIC) durant les 24h tan telefònica com presencialment, i es revisaran els circuits d’atenció per tal d’atendre, ajudar, acompanyar i reparar també les violències «no recents».

Finalment, però no per això menys important, hi haurà un telèfon que coordinarà tots aquest serveis d’atenció d’urgència, de les violències no tan recents, informació, derivació i acompanyament.

900 900 120

Un gran pas de l’equip de la Conselleria d’igualtat i feminismes a favor dels drets de les dones i contra les violències sexuals a casa nostra.