Francesca Riera, secretària de feminismes d'ERC-Molins de Rei.

La finalitat d'aquesta celebració d'àmbit mundial és la de crear consciència i ajudar a entendre de forma més holística aquesta etapa en la vida de les dones i, al mateix temps, naturalitzar aquest període per canviar el caire negatiu, que sovint, ha acompanyat la paraula menopausa.

Aquesta jornada se celebra des de l'any 2000 i s'estima que, aviat, hi haurà al món més de mil milions de dones amb més de cinquanta anys. Així doncs, la majoria de dones viurà un terç de la seva història vital aproximadament en fase postmenopausa.

Un grup de persones tan elevat, comport a la necessitat d'una mirada més considerada, profunda i amplia per aquest col·lectiu, que vagi més enllà del Número d'Història Clínica (NHC) d'un Centre Sanitari dins del Servei de Ginecologia. Cal tenir-ne cura des de la transversalitat, per donar respostes a les casuístiques es presentin i ajudar a viure aquesta etapa de manera saludable i natural, ja que cada dona és un món. La menopausa no ha de ser sinònim de malaltia o vellesa. Representa la pubertat a la inversa (1): la transició d'una fase biològica marcada per la funció ovàrica a una altra (anovulació, quan s'esgoten els òvuls) sent una etapa més, que no ha d'amoïnar ni crear inquietud.

No tots els símptomes que es coneixen són comuns a totes les dones del món, ja que hi ha dones que quasi no en desenvolupen cap; però en cas que es manifestin, una vegada coneguts i controlats els que apareguin, cal donar-los-hi la benvinguda: només caldrà adaptar-se i atenirse a la realitat de cadascuna, però encara queda molt per viure i descobrir.

La Menopausa no ens limita, com tampoc ho va fer l'aparició de la menstruació a l'adolescència. El que ens defineix es SER DONA i el valor de ser dones en el món actual no guarda cap relació fisiològica del nostre cos ni tampoc amb el fet de fer-se gran o ser àvia.

Si bé la menopausa és universal, en la societat occidental fins fa poc, quan se'n parlava, era habitual fer-ho des d'una perspectiva negativa o, fins i tot, com una pèrdua de feminitat. Possiblement, aquesta actitud sigui fruit, tant de la immemorial i errònia idea que les dones perdien valor quan la seva funció reproductora parava, com del fet que en els homes no hi havia un equivalent, ni tampoc en la natura animal.

Aquest fet no esdevé una extravagància de la natura, sinó que podem entendre'l com un símbol d'allò que ens diferencia dels animals: la capacitat d'interiorització i l'autoconsciència, i pot ser un camí de plenitud i saviesa, a causa de l'experiència acumulada al llarg dels anys viscuts.

És essencial que les dones tinguin tota la informació, els avenços mèdics i farmacològics en aquest àmbit, però també cal que estiguin ben informades de tot el que passa en el seu cos de manera simultània, per tal demanar ajuda quan els faci falta. Amb la menopausa no es perd salut, sinó que canvia el perfil de salut.

La celebració d'aquesta jornada, ha de servir per donar veu a la paraula MENOPAUSA i posar-la dins el marc de lo quotidià i, especialment, des d'un punt de vista POSITIU; per trencar amb la cultura del silenci que l'ha acompanyat en la nostra societat patriarcal durant segles. Si a més, hi afegim el pudor mal entès que frenava les dones a efectuar determinades preguntes per tal d'indagar i saber-ne més dels canvis que vivien, doncs ningú explicava a les dones com arribar ni amb el que es trobarien quan els hi arribessin, la situació era vívida de manera molt íntima i confusa.

Aquesta és una paraula que tradicionalment, o bé, s'ha pronunciat en veu baixa o ni tan sols se n'ha fet menció. Les dones no han tingut gaires referències ni cultura al respecte. L'absència de la menopausa del discurs social priva d'informació i coneixement les dones, que en conseqüència, fa que moltes no demanen ajuda mèdica ni rebin teràpies de suport si les necessiten. El resultat és que moltes dones viuen i suporten els seus símptomes i alteracions de manera silenciada, pensant que formen part del fet de ser dones.

Per poder guiar-se en aquesta etapa, les dones precisen informació fiable, però també determinació feminista (*), ja que el patriarcat ha colonitzat tant el sistema de salut com el de pensament.

I és des de la reivindicació i l'empoderament feminista que podrem entendre el nostre cos i podrem parlar de la nostra menopausa dins d'aquesta societat patriarcal de forma natural com ells parlen de futbol. Els homes no tenen dret a determinar el valor de les dones a cap edat, ni menys menysprear o minimitzar la nostra maduresa.

Aquest any 2022, la Dra. Jen Gunter publica un manual revolucionari que relega mites i tabús al voltant del tema anomenat "Manifiesto por la Menopausia". Segons la seva autora la publicació era necessària, ja que l'any passat (2021) es complien dos-cents anys de la invenció de la paraula menopausa. Amb aquest Manual, la Dra. Gunter, desitja que totes les dones puguin comptar amb tots els coneixements sobre el tema, amb la finalitat d'ajudar- les en el seu particular procés.

És un temps de transformació i, alhora, d'ocasió per pensar que vols ser en els pròxims anys, cap on vols tirar, que necessites per sentir-te bé i, amb honestedat, valentia i sense por, llegint, consultant i compartint, decidir treballar per aconseguir-ho. Les dones som propietàries del nostre cos i, amb les eines necessàries, també en tindrem el control. No ha d'haver-hi altres límits que els que ens posem nosaltres a escala particular.

Quan arribi, si encara no la tens, donem-li la benvinguda!, és l'inici d'una etapa nova de la vida on tu ets la protagonista. És un temps de transformació i, alhora, d'ocasió per pensar que vols ser en els pròxims anys, cap on vols tirar, que necessites per sentir-te bé i, amb honestedat, valentia i sense por, llegint, consultant i compartint, decidir treballar per assolir-ho. Mantenint en ment l'objectiu i la direcció per on avançar i tenir clar el que s'ha de canviar, sempre, sempre, hi hauran oportunitats de fer-ho.

(*) Terme utilitzat per la doctora Jen Gunter en "Manifiesto por la Menopausia".