Marta Gil Riera, ERC-El Papiol

Que es despenalitzi l'avortament és per a moltes dones una causa justa, ja que és ella qui està embarassada i ha de tenir l'opció de decidir si continuar o no amb ell.

Hi ha altres opinions que són contràries al fet que es despenalitzi l'avortament, bé sigui per una qüestió moral i/o religiosa. D'altres persones creen que l'avortament és un tema polític, ja que té implicacions per la societat en general.

L'argument dels que s'oposen a la despenalització és que la vida humana comença des de la concepció, i que l'embrió i el fetus ja són una vida humana en formació, per tant, avortar equival quasi a un homicidi. Però per aquesta consideració no ha de ser penalitzat, atès que, aquest argument no contempla la realitat en tota la seva dimensió. D'altra banda, les persones a favor de la interrupció de l'embaràs afirmen que durant les primeres setmanes l'embrió no està prou desenvolupat per a ser considerat una persona i argumenten que predominen els drets de la dona.

Així doncs, la polèmica està servida, puix la despenalització de l'avortament continua sent un tema controvertit en molts països.

Diverses reflexions mostren com n'és d'actualitat el tema de la despenalització, ja que:

La criminalització de l'avortament afecta de forma radical i profunda els drets de les dones gestants, pel fet que les obliga a carregar amb un embaràs no desitjat i/o les obliga a assumir riscos sanitaris si decideixen realitzar-lo de manera clandestina, sovint insegurs i perillosos i suposa una discriminació en les dones que tenen menys poder adquisitiu o en situació de risc/més dèbils, que són les més afectades.

Cosifica les dones en convertir el seu cos en un vehicle forçat a la maternitat, alhora que, passa per alt la seva dignitat i autonomia.

Passa per alt que la penalització no elimina, ni tan sols redueix, el nombre d'avortaments.

Cada any es produeixen prop de 25 milions d'avortaments no segurs que posen en perill la salut de milions de dones a tot el món, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Moltes d'aquestes dones embarassades, fins a 40.000, moren cada any per complicacions derivades d'avortaments en condicions de risc, segons dades d'Amnistia Internacional.

La salut sexual i reproductiva es considera una qüestió de salut pública global per organitzacions com l'OMS, però no existeix un consens al voltant de la pràctica de l'avortament. La legislació varia en cada país afectant de manera molt diferent a milions de dones. Això es deu principalment a diferències ideològiques, culturals o religioses.

Òbviament, les dones reclamem que s'ha de plantejar la despenalització acompanyada d'altres mesures que garanteixin tant el dret a la vida com els drets sexuals i reproductius de les dones. Per això, calen polítiques que empraren el dret de les dones que es vulnera per la penalització de l'avortament. En un sentit estrictament jurídic, la igualtat entre homes i dones és un fet, tot i que sabem que la llei per ella mateixa, no canvia les profundes i arrelades inèrcies de caràcter històric i cultural i patriarcal.

Sigui quina sigui la força que governi l'Estat (dreta-esquerra-centre i la seva ideologia) no ha d'estar obligat a penalitzar l'avortament i si, donar i garantir a les dones el suport i les garanties necessàries per parir, si és la seva voluntat, o interrompre l'embaràs si així ho decideix.

És per això que el moviment feminista continua vigent perquè cada vegada adquireix un sentit més ampli, de manera que ser "feminista" acaba sent-t'ho tothom que cregui en la dignitat essencial de les dones. No és estrany que aquest hagi constituït el tret més significatiu de la seva lluita.

M'agradaria finalitzar amb una cita de Simone de Beauvoir [1908-1986]: "El aborto es parte integral de la evolución en la naturaleza y la historia humana. Esto no es un argumento ni a favor o en contra, sino un hecho innegable. No hay pueblo, ni época donde el aborto no fuera practicado legal o ilegalmente. El aborto está completamente ligado a la existencia humana...".