Ainoa Olza Garcia, Secretària de Feminismes de la federació Comarcal d’ERC Baix Llobregat i l’Hospitalet.

8 de març, Dia Internacional de la Dona. I, com cada any des d'en fa molts, hem de tornar a reivindicar els nostres drets a casa, als carrers, a les xarxes i arreu on sigui possible. Reivindiquem la igualtat de drets i l'equitat en el tracte social i professional amb els homes; perquè, malgrat gaudir tots d'un mateix marc legal que hauria de garantir aquesta igualtat, això no succeeix. Seguim en clar desavantatge amb els nostres companys, molt especialment en l'àmbit de l'empresa privada.

Per parlar just d'això, de les desigualtats de gènere visibles i de les transparents que semblen no existir, vull que m'acompanyeu a fer un cop d'ull a la nostra comarca del Baix Llobregat posant-nos les ulleres liles. Estic segura que algunes de les dades que trobareu aquí no us deixaran indiferents.

Al Baix Llobregat tenim una població total de 833.312 habitants (IDESCAT 2021), de les quals un percentatge força elevat de les persones en edat de treballar o potencialment actives, som dones.  Trobem per exemple que la xifra mínima és del  65% a Sant Just Desvern o Esplugues i la màxima és  del 70% a Castelldefels i a la Palma de Cervelló. És a dir, que del total de dones que viuen a Castelldefels, el 70% d’aquestes estan en edat de treballar.

Veiem però que del total de les dones que treballem en relació a la població activa (la suma de la població afiliada a la SS i la registrada a l’atur) està en una forquilla que oscil·la del 47% a Sant Andreu de la Barca o Corbera i el 50% a Esplugues o Sant Just Desvern. Però, la població ocupada, l’ocupació femenina respecte el total de dones en edat de treballar, és inferior; va del 46% a Cervelló o Sant Andreu de la Barca fins quasi el 50% a Sant Just Desvern i a Esplugues. Això indica que l’atura la comarca ens colpeja més intensament a les dones, amb un 61%  a Sant Climent de Llobregat i un mínim del 54% a la Palma de Cervelló.

Si afegim a aquestes dades que l’atur femení de llarga durada, de més de 24 mesos, afecta també de manera molt dura les dones o que els models de contractació, la temporalitat i parcialització dels mateixos aparten les dones del que hauríem de considerar la “normalitat laboral” en un Estat avançat del segle XXI, ens trobem una palesa i flagrant desigualtat, fruit de molts condicionants socials. Un exemple senzill d’entendre, a Sant Andreu de la Barca el 97% dels contractes signats per dones són temporals. Les dades parlen soles.

Si parlem de sous mitjans ens trobem que, dins l’AMB, és de 25.913 €/any per a les dones i de 32.281 €euros/any pels homes. És a dir, de mitjana les dones cobrem 6.368 euros menys que els homes al llarg de l’any. I encara “sort” que la bretxa salarial a l’AMB és lleugerament més baixa que a la resta de Catalunya, amb un 19.7% a l’AMB i un 20% al total de Catalunya. Per fer-nos una idea, els municipis de la comarca, els de 40.000 habitants o més, amb la bretxa salarial més elevada son Sant Feliu de Llobregat (31.1%!) on, de mitjana, els homes cobren 12.119€ més l’any que les dones,  Gavà 29.2% (9.672€) i Cornellà 29% (8.649€). La bretxa però, incrementa sobretot a mesura que augmenta l’edat de la persona, afectant sobretot les dones pensionistes que poden arribar a suportar una bretxa salarial del 39%.

Així, doncs, la desigualtat en els sous, la precarització dels contractes de les dones envers els homes i la falta de prestacions contributives, amb l’afegit que les tasques de cures (i aquí hauríem d’incloure també les excedències o dies de festa per tenir cura de la família) recau sobre nosaltres en major mesura, fa que la taxa de risc de pobresa* de la comarca sigui més elevada en dones, amb un 20.1%.

*La taxa de risc de pobresa  és el percentatge de la població amb uns ingressos inferiors al llindar de la pobresa, que a Catalunya serien 11.365 euros per un adult, i 23.867 euros per a una família de dos adults i dos infants.

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10411

Quan ens posem les ulleres liles per mirar el nostre voltant, veiem que per força hem de continuar lluitant per la igualtat de drets i deures entre dones i homes, per l'equitat en el tracte social i professional, per avançar amb els plans d'igualtat a empreses i municipis. Així que continuarem sortint al carrer tots els 8 de març i la resta de dies per cridar, alt i fort, que a la comarca i al país seguim alçades pels nostres drets. I necessitem i volem trobar tothom al nostre costat, per eliminar aquesta xacra històrica.

*Dades de l’Observatori de Gènere del consell comarcal del Baix Llobregat (Dones i Mercat de treball)