Opinió

Les Primeres.

Les primeres
Les primeres

Carme Porta i Abad, primera diputada d'ERC al Parlament de Catalunya, activista feminista, comunicadora i actual responsable del departament de comunicació de  la Fundació Surt.

 


Enguany fa 87 anys que Nativitat Yarza, va ser la primera alcaldessa de Catalunya, ho va ser a Bellprat i com a candidata d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'any 1934, amb la consecució del vot de les dones durant la 2ª república, a les portes dels fets d'octubre i en una etapa cabdal i convulsa de la nostra història la Nativitat va marcar una fita, acompanyada d'altres dones que van ser les primeres regidores com ara Fidela Renom, Justa Goicoechea o Consol Nogueras entre d'altres. Van tenir l'honor de ser les primeres i van patir els efectes de la guerra, la repressió i l'exili.

Qui signa aquest article va ser la primera diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya, va ser l'any 1999, 68 anys després de la fundació del partit i 20 anys després del restabliment de l'activitat al Parlament. Va ser un honor ser la primera, però cal reconèixer que amb cinc legislatures anteriors havien estat moltes les dones d'altres grups parlamentaris que havien estat membres del Parlament i mai ERC havia tingut cap diputada.

La política ha estat, i continua sent, un terreny poc amable per les dones. Les dificultats que totes les dones tenim en el desenvolupament personal, professional, social, econòmic... en la societat heteropatriarcal que vivim s'agreugen en la política. El paper que hem jugat les dones no sempre ha estat prou visible ni prou valorat donat que l'espai públic no ens ha estat fàcil ni prou accessible. En aquest sentit, la necessitat de fer polítiques transformadores que no deixin el 51% de la població al marge -és a dir, la majoria social- ha estat un repte per ERC.

No ha estat un camí fàcil i, sovint, les dones hem estat considerades simplement quotes; cal reconèixer-ho i fer una anàlisi crítica del procés per avançar amb tot el convenciment. Poc a poc anem arrelant els valors de l'equitat i dotant la política també la perspectiva de les dones. En aquest avenç hem estat capaces i capaços d'aquesta autocrítica que ha marcat fites, reptes i està consolidant polítiques de veritable canvi. Fer possible una Conselleria de Feminismes al Govern de la Generalitat no ha estat un camí planer, però ara tenim l'oportunitat de proposar i afermar canvis, innovar i donar espai en condicions d'equitat i avançar de forma coherent i valenta per tal que les dones no tornem a quedar al marge de la política, de la vida; construir llibertat, llibertat femenina.

Amb Nativitat Yarza ens separen molts anys i ens uneixen experiències. El seu pare, i la meva mare, eren originaris de Brea de Aragón. Som filles de famílies castellanoparlants que van trobar a Catalunya una oportunitat i van lluitar pels drets i llibertats. Ambdues tenim l'experiència de ser les primeres a arribar a espais polítics masculinitzats i formar part del mateix partit polític. Ser les primeres sempre és motiu d'orgull, som la falca que obre camí a d'altres, que acompanya i, si cal, guia.

La llibertat es construeix des de la pròpia experiència i des del reconeixement de la pluralitat, una cosa que les dones fa segles que practiquem. Llibertat femenina i llibertat nacional van íntimament lligades en un projecte de país i societat.