Ainoa Olza Garcia, Secretària de Feminismes de la Federació comarcal ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet.

Al llarg d’aquest any 2021, a Catalunya han estat assassinades 13 dones, la gran majoria a mans de les seves parelles o exparelles. Una d’elles, el passat mes de maig a la nostra comarca, a Corbera de Llobregat.

Les dades generals són esgarrifoses: segons l’observatori d’igualtat del Consell Comarcal, al Baix Llobregat, durant el primer semestre d’aquest any, 994 dones han estat víctimes de violència masclista, 48 homes han estat condemnats i 9 absolts.

Si ho comparem amb el primer semestre del 2020, aquest any hi ha hagut un increment de 117 dones que han patit la violència masclista, hi ha hagut 12 homes més condemnats i 6 absolts menys. Es tracta, doncs, d’un augment desmesurat de violència envers les dones (seguim sumant assassinats, violacions i maltractaments), malgrat que cada vegada tenim més eines per lluitar-hi i no parem d’alçar-ne la veu en contra.

Per entendre a què ens referim quan parlem de violència masclista, podem esmentar tant l’agressió física com la psicològica, l’abús sexual o fins i tot la violència econòmica i estructural envers les dones. Aquests diferents tipus de violència poden ser exercits per la parella o algun familiar, per companys de feina, per desconeguts o per la mateixa societat de manera estructural.

Cal tenir present, a més a més, al paper creixent que té cada vegada més la violència masclista entre adolescents. En la societat digital en què vivim han sorgit noves maneres d’abús i agressió diferents de les que malauradament hem conegut fins ara. Es tracta de violències i abusos «adaptats» a la nova realitat, difícils de detectar i encara més d’erradicar, que afecten sobretot l’etapa de l’adolescència.

Una d’aquestes és l’anomenada violència simbòlica o de control mitjançant la qual se sotmet la víctima a un control total a través del mòbil i les xarxes socials. Aquest tipus de violència és molt freqüent entre adolescents que utilitzen constantment les xarxes socials i el mòbil per a socialitzar, però també per controlar-se i fins i tot venjar-se públicament (el que es coneix com a sexting).

El control a l’inici d’una relació sentimental comença de forma lenta i sigil·losa, i sovint les noies, emparant-se en l’amor romàntic, creuen que es preocupen per elles, perquè les estimen i les protegeixen, i acaben justificant aquestes actituds de domini com a forma de demostrar el seu amor per elles. La realitat és que la parella les està controlant per una falta de seguretat pròpia, que vulnera la seva intimitat alhora que està minvant la seva capacitat de decidir. Però el mes perillós és que aquesta actitud controladora fàcilment pot pujar un graó cap a l’agressió física, l’escarni públic a través de les xarxes socials i fins i tot arribar al feminicidi.

Aquesta mentalitat sexista ancorada en els rols clàssics en ambdós casos ꟷper a les noies basada en la submissió i pels nois en el dominiꟷ és un factor de risc important de la violència masclista en adolescents i és fàcil trobar-ne exemples al cinema i la literatura destinats a aquesta franja d’edat. Pel·lícules com After o Crepúsculo es basen en els rols clàssics de domini de l’home sobreprotector sobre la dona desvalguda i, malauradament, són molt ben rebudes sobretot per les adolescents.

El recent informe «No és amor», de Save the children, analitza la violència de gènere entre adolescents i posa èmfasi en els factors que dificulten que els mateixos adolescents siguin conscients que l’estan exercint o patint. La falta de violència física, per exemple, fa que els sigui més difícil reconèixer-la, i els estereotips que s’associen a les víctimes adultes sovint són molt diferents, i això fa que no s’hi identifiquin. Per altra banda, els nois adolescents no es perceben com a potencials agressors i els és més difícil reconèixer les violències que exerceixen.

Precisament per a trencar amb aquests estereotips i rols, en els darrers temps han sorgit les anomenades noves masculinitats. Grups d’homes i associacions, com ara Homes igualitaris, es reuneixen per trobar un espai on trencar amb els valors i les creences de la masculinitat tradicional, tot reconeixent la responsabilitat que cada home té de no reproduir el sexisme en la seva vida. Això és especialment important durant l’adolescència, ja que és quan es desenvolupa la identitat personal.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte un altre dels problemes de les xarxes directament relacionat amb aquestes franges d’edat. Es tracta del fet que, sobretot els nois, s’inicien en el sexe i s’informen del sexe a través de la pornografia (extremadament masclista i sovint violenta) cada vegada més aviat. Segons dades de l’Institut Català de les Dones, gairebé la meitat de les víctimes ateses per violències sexuals són menors de 20 anys. Això no ens ha d’estranyar si llegim l’informe de 2020 de Save the Children, «(Des)información sexual: pornografía y adolescencia»,queestima que un 86,3% dels nois i un 38,1% de les noies a Catalunya reconeixen visitar pàgines de continguts sexuals. D’aquests, el 63,6 % creuen que els donen idees per a les seves pròpies experiències sexuals, principalment ells, i el 46,5 % han portat alguna escena a la pràctica. D’altra banda, el 38,6% que ha imitat algunes de les pràctiques pornogràfiques ho ha fet d’acord mutu, però impacta que un 8,5% ho ha fet sense el consentiment previ de la parella.

En definitiva, som les famílies, l’escola i els centres educatius i la societat els qui hem de proporcionar recursos i models a seguir als adolescents, per tal que aquests puguin construir una masculinitat sana, i ajudar així a dibuixar un nou camí social, més just, més equitatiu i sense por ni violència. S’ha de tenir sempre present que la violència masclista és una xacra que cal erradicar i cal fer-ho començant per una bona educació sexual, una educació en els valors del respecte i la igualtat que trenqui amb els estereotips clàssics i antiquats de la dona com a ésser vulnerable i submisa i l’home com a dominant i poc sensible.