Cristina Rodríguez Galceran, secretària de la Dona ERC-Molins de Rei.

"Benvolguda societat,

Soc lesbiana i què?

Em veig obligada a dir-ho perquè així em sento més lliure. Més ben dit, tu em forces a sortir de l’armari i a donar explicacions, tot i que penso que no hauria de ser necessari. Ara bé, si no ho faig, em sento atrapada.

Però a mi, això no em dona cap avantatge; al contrari, em jutges, em jutges a tota hora, em jutges encara més fàcilment.

Segons tu, el meu fill no pot tenir dues mares. Tu el mires malament a l’escola, però no ho fas descaradament, sinó de reüll, això sí. Penses: “Segur que deu ser gai”. El trobes massa sensible, molt sentimental. És clar, segons tu, no té cap referent masculí.

Pateixes perquè no se’t noti que ho veus estrany. Sovint fas veure que ets moderna, però en realitat penses que no és “normal” que un nen tingui dues mares; és antinatural, tal com he sentit que deies alguna vegada.

Et volia dir a tu, societat, que encara et queda molt per aprendre, tot i que vas millorant.

La joventut que et configura ara està molt més avançada que tu, tot i que a vegades em sobten reaccions que provoquen passes de gegant però cap enrere. Malgrat tot tinc esperança que en el futur que viurà aquesta joventut que ara puja serà lliure per sentir-se com vulgui i estimar a qui vulgui i com vulgui.

Si parlem de valors, tu quin tens? Contra quins valors hem de lluitar, els que no admeten la diversitat, la igualtat, entre tothom, és a dir, totes les "fòbies": xenofòbia, homofòbia, gaifòbia, lgtbifòbia, misogínia?

 Els veritables valors que haurien de prevaldre, no serien l'equitat, la justícia, la igualtat d'oportunitats, els drets bàsics?

 Perquè he de reconèixer públicament que soc lesbiana? Ho fan els “heteros”? Qui decideix qui és el normal?. Quin gènere te l’amor? Penso que cada persona aporta uns valor  a la societat, sigui d'on sigui o com sigui, i senti el que senti.

Benvolguda societat, soc lesbiana i estic molt orgullosa de ser-ho."

Aquesta és la carta que voldria fer publica en sortir de l’armari. És la carta que qualsevol dona que estima una altra dona, podria haver escrit.

Però cal  fer pública la nostra sexualitat? Cal fer saber a qui i com estimem?

Per una banda penso que a ningú li hauria d’importar, per una altra banda encara ens hem de reivindicar i visibilitzar fins a normalitzar-ho totalment, perquè encara ens queda molt camí per recòrrer. Per això avui és el dia de la visibilitat lèsbica.