Íngrid Llobet, secretària de la Dona ERC-Olesa de Montserrat.

Es fa difícil pensar en aquest fet, en aquest concepte. Abarca tanta precarietat que resulta esgarrifós. Però si, és cert, passa i molt més del que imaginem. La prostitució infantil és un fet. Podria dir-ne macabra, horrorós, penós... i dit així per no emprar mots pitjors.

I com no pot ser d’una altre manera, l’hem de vincular al gènere. Sempre. Estretament vinculat a les dones. I com no, també estretament vinculat a la inmigració.

Fugir d’un país on res és fàcil, on una família et fa marxar perquè puguis tenir una vida digne, i de sobte les màfies apareixen de qualsevol racó per omplir-se les butxaques a base d’abusos sexuals a la canalla.

És malaltís, pensar que encara hi ha països on no és il.legal. I tot això desemboca en un grapat de desproposits per la infància, estruncada per tota una quantitat de persones sense cap sentiment, ni escrúpols.

La problemàtica s’agreuja quan aquestes petites troben, a disgust, una solució per ajudar a les seves famílies, i això en el millor dels casos, perquè el patriarcat hi és molt  present, on els pares d’aquestes criatures les obliguen a fer-ho. Tot això desemboca en un cúmul de problemes, com la drogadicció, els maltractes... explotació.

La detecció és complicada, com no podria ser d’una altre manera. Les ajudes a les persones en situació de risc, precarietat han de ser-hi, sobretot amb infància de per mig, però també ha de còrrer de la nostra mà. Davant de qualsevol sospita no podem girar la cara i pensar que algú ja hi farà quelcom en el cas que sigui una sospita certa, no, així no.

Ens n’hem de fer responsables totes, és cosa de tothom. La lluita feminista també és això, combatre la prostitució infantil. Per una infància lliure de maltractes, abusos i despropòsits. Per una infància de debò, amb innocència i felicitat.