Opinió

Dia europeu per la igualtat salarial entre homes i dones

Dia europeu per la igualtat salarial entre homes i dones
Dia europeu per la igualtat salarial entre homes i dones

Teresa Rovira Rodríguez, secretaria de la Dona d’Esquerra Cervelló

Avui celebrem el Dia europeu per la igualtat salarial entre homes i dones en el que reivindiquem un dels drets més bàsics i fonamentals per garantir l’autonomia econòmica i impulsar l’apoderament femení. Reivindiquem una obvietat: a igual treball, igual salari.

D’acord amb les dades de la Comissió Europea, les dones de la Unió Europea guanyem de mitjana un 14,1% per hora menys que els homes, és a dir, les dones cobrem 86 cèntims per cada euro que cobra un home. En altres paraules, les dones treballem gairebé dos mesos gratis en comparació amb els homes. En el cas de Catalunya, segons l’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones” (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies), trobem que la bretxa salaria s’accentua en el temps parcial situant-se en el 16,3%, mentre que en la jornada laboral a temps complet és del 14,3%.

La reivindicació, encara avui dia, d’una qüestió tan bàsica com és la igualtat salarial –que hem de considerar com una carència democràtica i una vulneració del dret al treball– posa de relleu les debilitats d’un sistema pervers que perpetua les desigualtats i la regressió de drets. La congelació de sous, ERTOs, l’aprofundiment de la precarització, l’increment de l’atur i de la pobresa són només algunes de les conseqüències de la greu situació actual arran de la COVID 19 tot i que no només, les quals  posen de relleu l’esgotament i la inviabilitat del model capitalista.

Si tota la societat condemna i rebutja la desigualtat salarial però, malgrat tot aquesta persisteix, què podem fer per acabar amb ella? La resposta a aquesta pregunta no és pas fàcil, però de ben segur que podem començar per trencar un dels grans temes tabú: parlar de sous. La negociació de les condicions laborals, sobretot en el moment de la incorporació, normalment es duu a terme de forma individual de manera que cada treballador intenta arribar a l’acord que s’ajusta millor  a les seves necessitats i expectatives. Tanmateix, això no sempre és possible i la resposta de l’empresa es redueix a prendre o a donar. Fins que temps més tard t’assabentes que companys amb el mateix rang cobren diferent (a vegades molt, a vegades poc) i aquesta diferència va augmentant a mesura que el rang és superior. Davant de l’estupefacció i la indignació que això genera, et preguntes com és possible i si hi ha alguna eina al teu abast per corregir-ho. I hem de dir rotundament sí.

Des de bon començament hem d’exigir una negociació oberta del salari inicial i la seva revisió anual, així com de la categoria professional. Hem d’alçar la veu i reclamar el que és nostre per dret, sense pors. Les dones hem de ser agents actius i implicar-nos-hi. No podem quedar-nos de braços creuats i esperar que ho solucioni algú altre. Ja no hi ha temps d’espera, cal fer un pas endavant i mobilitzar-nos.

D’altra banda, hem d’exigir més transparència tant al sector públic com al sector privat. Perquè, contràriament al que podem pensar, la bretxa salarial és més acusada en el sector públic que en el sector privat (malgrat l’existència de portals de transparència i la publicació i l’homogeneïtzació del salari base). En les administracions públiques trobem que la desigualtat es concentra especialment en els llocs de treball en els que es perceben retribucions variables (bonificacions i gratificacions per disponibilitat, guàrdies, hores extra, etc.). Hem de seguir reclamant l’aplicació de la Llei de Transparència i l’elaboració de plans d’igualtat (obligatoris per a les empreses amb més de cinquanta treballadors des del 2019), així com l’adopció de plans d’integritat per vèncer l’opacitat i com a garantia del compliment i respecte dels nostres drets.

Per últim, l’organització dels treballadors resulta fonamental per fer front a les vulneracions per part de l’empresa. Disposem de mitjans com són el comitè d’empresa, els delegats de personal o els delegats sindicals que han de vetllar pels nostres drets. Si a la teva empresa no hi ha cap d’aquestes figures, informa’t de l’opció que més s’adapti al teu entorn laboral. Mou-te i organitza’t, no et conformis.

La lluita contra la desigualtat salarial és una lluita compartida. És una lluita contra l’abús d’un sistema que ens asfixia i limita sistemàticament relegant-nos a una segona posició. És hora de dir prou i moure fitxa.

 

Dia europeu per la igualtat salarial entre homes i dones