Dia Internacional contra la Mutilació Genital Femenina.
Berta Rius i Molina, secretària de la Dona d'ERC Sant Climent de Llobregat.
Segons l'ONU, la mutilació genital femenina (MGF) és una pràctica realitzada en més de 30 països d'Àfrica, Àsia i Orient Mitjà. Actualment hi ha 200 milions de dones que han patit una mutilació, i es calcula que anualment tres milions de nenes estan en risc de patir la mutilació genital femenina, arreu del món. Aquesta pràctica està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i les nenes.
A causa dels moviments migratoris, Catalunya és la zona on més casos de MGF hi ha de tota la península, es calcula que s'ha practicat l'ablació a aproximadament 18000 dones.
Per aquesta situació la generalitat ha pres mesures, com la creació del 1r Protocol per la prevenció de la M.G.F. del 2002 o el 2n protocol d'actuació de 2007 on es promou la creació de les taules de prevenció de la MGF.
Tot i això, l'European Institute of Gender Equality, senyalava el protocol Català com a una bona eina de protecció, però remarcava carències en la seva prevenció.
De fet, als països on s'ha prohibit la MGF, s'ha demostrat posteriorment que no existeix un impacte directe en la reducció o eliminació de la seva pràctica, no obstant, aquest impacte sí que existeix en els casos on s'ha motivat la prevenció i la sensibilització més enllà de la prohibició.
Quan existeixen moviments migratoris, la gent viatja amb el seu bagatge cultural i probablement és necessari no estigmatitzar la MGF sense tenir en compte la socialització de les dones en la seva normalitat d'origen.
Per entendre la seva perpetuació, s'ha de tenir en compte que l'ablació forma part de l'estructura sociocultural a través de diversos factors. No només existeix una connotació religiosa sinó que sobretot es considera que aquesta pràctica atorga identitat ètnica i de gènere.
Per una banda, hi ha un fort arrelament a la relació entre la MGF i a l'atorgament del pensament de què és un factor per a preservar la virginitat, prevenir les relacions promíscues i augmentar les oportunitats matrimonials, responent així al que es considera una conducta sexual acceptable.
Existeix la creença que el clítoris segueix creixent fins a convertir-se en penis, i que la manera de parar aquest creixement és extirpant-lo, d'aquesta manera les noies poden esdevenir dones sense "masculinitzar-se". També es considera que realitzant la incisió es potenciarà la fertilitat, es facilitarà el part a més de ser més higiènic, considerant-la també una pràctica que millora la salut de les dones. Per tant s'associa amb la marca dels rols socials de cada gènere. El clítoris representa la part masculina de la dona i en extirpar-lo se l'enquadra en una posició social dominada i, per tant, legitima la diferència entre homes i dones que sustenta les relacions de poder desiguals.
Es perpetuen així els models culturals de la feminitat i el pudor, preservant la idea que les noies compleixen l'ideal de puresa i bellesa un cop s'eliminen del seu cos aquelles parts que es consideren impures o no femenines, per tant, masculines.
La seva realització es considera un ritual de pas de la infància a l'edat adulta, on es transmet el coneixement necessari per a la seva inclusió en la comunitat.
La pressió social, la necessitat d'acceptació social i la por a ser rebutjades són algunes de les motivacions amb més pes per perpetuar la pràctica. En algunes comunitats la mutilació genital femenina és una pràctica universal i pràcticament mai qüestionada.
Cal remarcar que ni tots els països d'Àfrica practiquen la MGF ni tots els grups ètnics d'un país la duen a terme. També cal considerar que tot i que existeix un recolzament religiós, no existeixen escrits religiosos que prescriguin aquesta pràctica.
Tenint en compte tots aquests factors, és obvi que la lluita contra la MGF té diverses cares i ha de poder adaptar-se a les diferents situacions tant als països d'origen com als d'arribada. És també necessari l'anàlisi de tota la lluita contra la mutilació genital femenina, així com una mirada més inclusiva des d’una perspectiva feminista transversal per poder adaptar-la a tots aquests factors.
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0968808010354954
https://mgf.uab.cat/esp/images/news_media/news/images/Noticia9_AnexoEspa%C3%B1ol.pdf