Opinió

Dia Internacional de la Dona Rural

Dia Internacional de la Dona Rural
Dia Internacional de la Dona Rural

Mireia Villuendas Huguet. Secretaria de la Dona, ERC Gavà.

 

El dia 15 d’octubre se celebra arreu del món el Dia Internacional de la Dona Rural, el qual es va instaurar el 1995 en la IV Conferència Mundial sobre la Dona, organitzada per les Nacions Unides, i es va decidir fixar la data un dia abans del Dia Mundial de l'Alimentació, per la innegable relació que hi ha entre la producció d'aliments i la dona com a figura clau en tot el procés alimentari.

El paper de la dona rural ha estat sempre vinculat i present en el sector primari, però mai ha estat prou valorat. Justament es va crear el Dia de la Dona Rural amb la finalitat de donar visibilitat a la contribució que fan les dones a la millora econòmica, empresarial, social i cultural de les àrees rurals. També per conèixer la seva decisiva aportació a la seguretat alimentària, especialment a través de la preocupació pel desenvolupament sostenible i les pràctiques ecològiques.

La Generalitat de Catalunya, per mitjà del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i de l'Institut Català de les Dones, el celebra cada any, i el que s’hi fa és posar en relleu i en valor el paper de les dones en el món rural, tot explicant i commemorant el que fan les dones rurals durant tot l’any, com per exemple, presentar els seus projectes, els quals habitualment donen valor afegit a l’explotació agrària.

La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, al seu article 50 parla de l’apoderament de les dones del món rural i especifica que l'Administració de la Generalitat ha de posar en valor la funció de les dones com a eix estratègic per al desenvolupament rural. També ha de vetllar per la presa de decisions de les dones com a mesura per a lluitar contra la despoblació, l'escassa presència de dones i l’empobriment en l'àmbit rural, entre d’altres, incentivar la cotitularitat de dones i homes a les explotacions agràries, perquè sinó la dona hi treballa però no cotitza; promoure la representació paritària de dones i homes en els càrrecs de decisió de les organitzacions agràries; fomentar la transmissió dels sabers tradicionals de les dones en aquests àmbits, reconèixer i fer visible llur contribució al manteniment de les explotacions familiars, i promoure les xarxes de proximitat i de serveis socials per a atendre els infants, la gent gran i les persones dependents, i facilitar la incorporació de dones joves als sectors agrícola, ramader, agroalimentari, forestal i pesquer, per garantir-ne el relleu generacional.

Aquest és un canvi de paradigma lligat a una manera d’entendre la vida i a un canvi de model agrícola. Alguns dels reptes importants a què s’enfronta el món rural són la pèrdua de demografia envers les zones urbanes, l'abandonament de l'activitat agrària, la pèrdua continuada de biodiversitat o el canvi climàtic. Les dones hi tenen un paper estratègic. Si no hi ha dones a les zones rurals no hi ha futur al món rural, perquè es va despoblant, envellint i perdent riquesa humana, ambiental i ecològica. Per això és important treballar per revertir-ho, posar en valor el que es fa durant tot l’any i compartir experiències, iniciatives, idees, il·lusions i projectes per tal de contribuir a la millora econòmica, social i cultural de les zones rurals i d’afavorir-hi la qualitat de vida. Cal revalorar les feines de pagesa, ramadera, pescadora. Aconseguir la igualtat efectiva de dones i homes, també al món rural, és un repte de país.