Montserrat Cornellas Belmonte, Secretaria de Dones, ERC Secció Local Corbera de Llobregat.

El proper dia 28 de setembre es celebra el “Dia internacional per la despenalització de l’avortament“, i podríem pensar que aquesta reivindicació hores d’ara està superada en el nostre país tenint en compte que el passat 5 de juliol, es compliren 10 anys de vigència de la “Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de Salud sexual i reproductiva i de la Interrupció voluntària de l’ embaràs”.

Aquesta Llei encara vigent, amb el retoc puntual de la modificació en els requisits per a les menors de 16 i 17 anys, millora la situació respecte la despenalització restringida de la seva antecessora que limitava la despenalització als tres únics i condicionats supòsits de risc per la vida i salut de la mare,  malformació del fetus i violació.

Haver de supeditar a la consideració de tercers  que autoritzin per “justificada causa” una decisió tant íntima i lligada al projecte de vida de les dones, representa traslladar el control de la pròpia vida a la “voluntat aliena”, sigui individual o col·lectiva. Aquesta voluntat aliena representa una intromissió en el dret de les persones a decidir sobre els  seus projectes vitals. Recordant les paraules de  la Jutgessa Ruth J, B.Ginsburg (1933-2020), la mort de la qual avenia el passat divendres 18 de setembre:”Es un dret de les dones controlar el seu propi destí, poder prendre decisions sense que el Gran Germà de l’Estat els hi digui que poden i que no poden fer”. Es evident que una legislació bàsicament sancionadora amb “eximents” limitades a condicions i requisits “interpretables” no garantía els drets a una vida digna i saludable –en sentit ampli- de les dones; no evitava l’existència d’un mercat de l’avortament al qual podien accedir dones en situacions de privilegi, mentre les situacions de les dones amb menys recursos i més vulnerables quedaven en desempara.

Especialment tortuós i incoherent el requisit  de la “denúncia” en els supòsits de violació, per dues raons : 1) La legislació i la pràctica policial i judicial en la persecució dels delictes sexuals, han vingut qüestionant sistemàticament a les “víctimes” i  2) la víctima quedava exposada i desprotegida legal i socialment enfront de l’agressor,  especialment quan aquest formava part del cercle familiar i social. Era palesa la necessitat de mantenir les reivindicacions d’eliminar del nostre ordenament jurídic la “sanció penal” a la Dona que consentís lliure i voluntàriament a la interrupció d’un embaràs no desitjat; garantir i  protegir els drets de les dones i igualar les oportunitats i els drets de tots i totes: És necessari que l’accés a les intervencions sigui segur, lliure i gratuït, i assumit pels serveis públics de salut. Les reivindicacions passaven per demandar una regulació completa que despenalitzés qualsevol supòsit d’interrupció voluntària de l’embaràs per les dones en les primeres setmanes de gestació i que garantís l’assistència sanitària en condicions de seguretat per a la seva salut en sentit ampli,  igualant en grau de llibertats a les que gaudeixen la resta de persones respecte del seu propi cos i la seva pròpia vida, en tots els seus àmbits -Tots i totes recordarem el famós lema “La dona pareix, la dona decideix”.

L’any 1990 la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública, va elaborar i publicar un manifest amb el títol “No más juicios por abortos”, el qual van signar quasi un centenar de professionals de la Sanitat Pública, coincidia en el temps amb la celebració d’un  Judici a Pamplona en el que estaven imputats el ginecòleg, les dues psicòlogues que van elaborar els informes, el President de la comissió d’avaluació, la pacient i el Director del centre acreditat on es va practicar. A resultes, es deixà de practicar avortaments en el Centre que era Públic. Aquell mateix any es comença a celebrar  el Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, i aquí estem 30 anys desprès.

Els i les defensores de la despenalització de l’avortament , amb  ple respecte a la voluntat de la gestant i garanties d’accés als Serveis Sanitaris Públics i gratuïts no podem baixar la guàrdia. La legislació actual no està exempta de “tics paternalistes,  manté un cert biaix instrumentant “requisits” - “informació prèvia” i “temps de reflexió”- que mostren una “voluntat tutelar de la llei” que qüestiona la capacitat de decisió de la dona, i  pot  tenir efectes d’intromissió il·legítima en la seva esfera de llibertat de criteri.

En definitiva,  estem millor que no estàvem, però cal fer extensiu a tots els àmbits  la eliminació d’obstacles, jurídics, econòmics, culturals i socials que impedeixen una igualtat real i efectiva.  Cal que les Lleis assumeixin una nova perspectiva que condueixi a reordenar equitativament obstacles fàctics que impedeixen l’exercici en igual mida el contingut d’aquests drets, al marge de les diferències per raó de sexe, gènere, creences, orígens, redistribuint el límits d’aquests drets en igual manera.