Cristina Casasampere Auladell, Secretària de la Dona ERC-Sant Vicenç dels Horts.

El sector de la dansa és un món feminitzat segurament per estar relacionat amb termes com la sensibilitat, la fragilitat i el fet d'expressar sentiments. És per aquest motiu que la presència dels homes/nens és molt inferior a la de les dones/nenes, ja que tan sols pel fet de formar-hi part, sovint se'ls etiqueta de "massa sensibles", de ser homosexuals o, simplement, de formar part d'un sector catalogat "per a dones".

Encara avui en dia, hi ha nens i homes que no accedeixen al món de la dansa per la pressió social, ja que si s'hi dediquen se'ls etiqueta de ser "massa femenins".

Perquè els termes considerats "femenins" com mostrar sentiments, la sensibilitat, la fragilitat, el fet de plorar..., es consideren negatius? I perquè en canvi els considerats com "masculins" tot el contrari?

Qualsevol persona, sigui del sexe que sigui, tingui la condició sexual que tingui, i tingui la personalitat que tingui, ha de poder mostrar qualsevol classe de sentiment i/o poder tenir interès per la dansa o el futbol sense que aquestes emocions o interessos siguin categoritzats en masculins o femenins. Malauradament, ens queda molta feina a fer en aquest sentit perquè la societat en conjunt trenqui amb aquests estereotips.

Només cal veure la distribució de l'alumnat matriculat en dansa a l'Estat Espanyol durant el curs 2017-2018, on el 92,7% van ser dones i el 7,3% homes. A Catalunya, les matrícules pel curs 2019-2020 han estat d'un 84,10% de dones i d'un 15,90% d'homes; i les graduacions del curs 2018-2019 van ser el 91,30% dones i el 8,7% d'homes.

Tot i ser un món predominat per les dones, quan un home vol accedir a l'àmbit laboral sempre ho sol tenir més fàcil. Això no significa que els ballarins masculins no hi posin esforç, dedicació o no tinguin els coneixements suficients, sinó que a l'haver-hi pocs homes al sector estan molt sol·licitats, molt més valorats i tenen moltes més ofertes laborals. Una vegada més veiem que on un home hi dedica el 100%, una dona s'hi ha d'esforçar el 200% per aconseguir el mateix lloc de treball.

Això no passa a tots els estils de dansa, ja que per exemple, les danses urbanes (hip hop, bboy, popping,...), es consideren un estil amb força i de caràcter masculí on la presència femenina es veu reduïda. A la gran majoria d'esdeveniments de danses urbanes, els components del jurat són homes i, entre els participants finalistes, la presència femenina és molt escassa o inexistent. Això no reflecteix la realitat, ja que dins les danses urbanes hi ha moltíssimes dones amb un gran nivell que estan lluitant i treballant molt intensament perquè això canviï i se'ls reconegui el lloc que mereixen.

Tot i ser un sector on predominen les dones i on semblaria que haurien de tenir un camí relativament fàcil, reconegut i valorat, la realitat és que s'hi han d'esforçar el doble davant una minoria masculina. I a més, s'hi ha d'afegir el fet d'haver de demostrar a gran part de la societat que la dansa és cultura, i que dedicar-se al món de la cultura és igual de legítim que qualsevol altre tipus de feina, ja que requereix una àmplia base de coneixements, esforç i, en moltes ocasions, sacrifici.

La dansa és una eina molt important per a qualsevol persona per gestionar emocions, alhora que treballar coordinació, memòria, concentració, estar en forma i, sobretot, crear art.

Feliç dia internacional de la dansa!