Rosa Mur Petit, Regidora Ajuntament de l'Ajuntament de Sant Boi, Assessora d'Igualtat i Drets Civils a l'Ajuntament de Castelldefels, Secretària de Política Municipal a l'Executiva d'ERC Sant Boi.

Els drets humans i del nen estan àmpliament reconeguts, tanmateix, actualment encara hi ha al món milions de nens i nenes sotmesos a diferents tipus d'explotació infantil.

Molts són obligats a treballar a l'agricultura, a les fàbriques, en petites indústries, en mineria, en tallers d'artesania, en l'hostaleria, en botigues, com a venedors ambulants, com a pidolaries... Altres, formen part d'exèrcits i grups armats, sovint després d'haver estat segrestats a punta de pistola i obligats a veure assassinar les seves famílies; altres vegades, forçats a oferir-s'hi voluntàriament per fer front a la gana i sobreviure o per mantenir segurs els seus familiars. Finalment, també n'hi ha molts que són usats en activitats sexuals. Aquest ús de nens i nenes per finalitats sexuals a canvi d'una remuneració o qualsevol altre tipus de retribució (menjar, roba, habitatge, droga...), amb finalitats econòmiques i comercials, és conegut com a prostitució infantil. I considerada per molts experts - entre ells d' UNICEF- un crim i una violació severa dels drets dels infants, un dels pitjors i més durs treballs i una versió moderna de l'esclavitud, quedant així recollit en la "Declaració del Primer Congrés Mundial contra l'Explotació Sexual Comercial dels nens".

La prostitució infantil està prohibida en molts dels països però, tanmateix, és una pràctica que continua molt estesa i, a més a més, que sembla haver augmentat. Avenços en la indústria del sexe han fet que s'hagi sistematitzat i difós a través de les noves formes de comunicació i això ha contribuït a l'increment i normalització de la pornografia, també, de la pornografia infantil. D'altra banda, com indica M.Eugènia Gay, Degana del Col·legi d'Advocacia de Barcelona, en el seu article "L'explotació sexual infantil: l'esclavitud del segle XXI": "Mercantilitzar una vida humana en ple segle XXI pot costar molt poc en relació amb els guanys que es poden obtenir amb la seva explotació en l'àmbit sexual, que s'estima que pot ser d'un mínim de 6.000 euros al mes. De manera que el negoci del tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual és tan lucratiu o més que el tràfic de drogues o la venta il·legal d'armes".

Quant al perquè d'aquest ús de nens o nenes, s'apunta que deriva del fet que sembla més fàcil abusar d'ells que d'adults i que permeten satisfer en major mesura un sentiment de poder sexual i econòmic i/o buscar noves experiències. D'altra banda, també es constata que en moltes cultures sobreviuen en l'imaginari col·lectiu mites que impulsen a tenir relacions d'aquest tipus apuntant que afavoreixen, per exemple, l'increment de la virilitat, majors expectatives de vida, èxit als negocis i/o menys risc de contagis.

En la majoria de casos, aquests infants treballen al carrer, en establiments com bordells, discoteques, centres de massatges, bars, hotels, restaurants... i majoritàriament no reben ni de lluny els ingressos que generen: "La cadena que connecta el nen/a amb l'explotador sexual pot ser d'una extensió de milers de quilòmetres" (els intermediaris poden ser recaptadors, transportistes, amos de bordells, taxistes, policies...,) –com recull Humanium-.

El que sí que reben, però, són les conseqüències d'aquests tipus d'explotació, que els impedeixen viure la vida que correspondria a la seva edat i a més a més suposa conseqüències devastadores sobre la seva salut tant física com psíquica. A nivell de danys físics, poden patir esquinçaments vaginals, danys produïts per les tortures sofertes, dolors, infeccions, embarassos no desitjats i un major risc de contreure malalties infeccioses (ja que sovint es veuen forçats/des a practicar relacions sense cap tipus de protecció i en unes condicions higièniques deplorables). A nivell psicològic, solen presentar, en major mesura que altres col·lectius, depressió, confusió de la personalitat o l'orientació sexual, problemes de conducta (agressivitat o enuig), problemes per dormir, manca de seguretat en un mateix, desconfiança o odi cap als adults. Més enllà d'això, en molts casos, pateixen baixos nivells educatius i escasses possibilitats de millora en aquest àmbit, fet que condiciona no només el seu present sinó, també, el seu futur.

Tot i que cal tenir en compte que les xifres reals són probablement molt més elevades atès l'important nivell de no denúncia en aquest tipus de fets delictius, el Balanç de seguretat i activitat policial de 2018 de la Policia de Catalunya recull que durant l'any 2018 es van registrar a Catalunya i en relació només a menors un total de: 766 abusos sexuals, 243 agressions sexuals, 15 mutilacions genitals femenines, 4 matrimonis forçats, 4 assassinats, així com un total de 921 fets de maltractament en l'àmbit de la llar, 964 d'amenaces i 1.848 de lesions.

Cal tenir present que les víctimes d'aquests tipus de delictes són majoritàriament nenes i dones (segons l'ONU, més del 80% de les víctimes de trata ho són), fet que fa imprescindible un enfocament de gènere.

És per tot el que hem explicat que considero important que aprofitar aquest dia 4 d'abril, dia Mundial contra la Prostitució Infantil, per donar a conèixer aquestes situacions de vulneració fragant de drets i per demanar que s'hi posi fre, reclamant que s'introdueixin les reformes que calguin, en especial aquelles orientades tant al sistema policial com al judicial, per tal de crear un marc que atorgui seguretat jurídica i protecció integral a aquestes víctimes, així com la persecució efectiva d'aquests delictes i la imposició de penes als delinqüents relacionats amb aquests comportaments.
És fonamental donar a conèixer la crua realitat que afronten diàriament aquests nens i nenes, perquè només difonent-la i lluitant-hi en contra es podrà eradicar. I és cosa de tots i cadascun/a de nosaltres participar activament d'aquesta batalla clau pel reconeixement real dels drets dels infants.