Jornada de treball de les dones d’ERC; “Acabem amb la Bretxa salarial”

Jornada de treball de les dones d’ERC; “Acabem amb la Bretxa salarial”
Jornada de treball de les dones d’ERC; “Acabem amb la Bretxa salarial”

Ainoa Olza Garcia, Secretària de la Federació Comarcal d’ERC Baix Llobregat i l’Hospitalet.

 

La bretxa salarial és la diferència del salari mitjà de les dones respecte del salari mitjà dels homes expressada en percentatge. I mostra directament quin grau de discriminació econòmica patim les dones, en tant que el salari dels homes és mes elevat.

La bretxa salarial ajustada té en compte aspectes com el lloc de treball, la formació, l'experiència, els horaris, etc.  Per contra la bretxa salarial no ajustada calcula de manera global la mitjana de sous, sense tenir en compte altres característiques. Aquesta mesura la discriminació manifesta i il·legal contra les dones, pel que acostuma a ser molt mes elevada a l'ajustada.

Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya es manté en el 23%. De fet, tot i que baixa quatre dècimes percentuals respecte al 2016 (23,4%) la bretxa salarial a Catalunya va ser més alta que la registrada a Espanya.

Segons l’estudi del 2020 de l’Observatori de Treball i Model Productiu del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, les dones tenim una taxa mes elevada d’atur, mes contractes a temps parcial o de caràcter temporal, una discriminació en quant a sous, i posicions mes precàries i menys remunerades. Malgrat en general els salaris han augmentat, les dones seguim tenint els salaris mes baixos i mes dificultats per a augmentar en l’escala de distribució dels salaris (aquest fet se’l coneix com a “terra enganxós”). A mesura que augmenta l'edat, la diferència salarial s'accentua. Les dones assolim el salari màxim  durant l’edat reproductiva (amb una bretxa salarial del 12.2%) i els homes segueixen incrementant el salari fins gairebé la jubilació (a partir dels 55 anys la bretxa  arriba al 29,2%). En persones estrangeres, la bretxa salarial disminueix a causa dels salaris reduïts dels homes estrangers (17.4%). En relació  als tipus de contractes, la bretxa salarial entre contractes a temps complert o parcial és gairebé igual, per contra els contractes indefinits tenen una bretxa molt mes elevada que els temporals, i la bretxa salarial de gènere augmenta en serveis però baixa en industria.

 

El passat dissabte dia 22 de febrer, dia per la Igualtat salarial entre dones i homes, les dones d’Esquerra Republicana vam organitzar una jornada de treball “Acabem amb la Bretxa salarial” amb conferències, taules rodones i un brainstorming de propostes molt interessant.

Vam podem comptar amb la presència de Josep Ginesta (secretari general de Treball, Acció Social i Famílies) que ens va donar dades rellevants  sobre excedències a la feina, cures de la família, permisos de maternitat, etc... Ens va parlar del Principi de Transparència instaurat el 2006 per la UE, del Principi d’Igual Valor i de la feina d’inspecció que està fent el seu departament en contra de la desigualtat i la cosificació de la dona en empreses importants.

Jordi Albert, diputat al Parlament de Catalunya, ens va parlar del rol social que ubica les dones encara en les cures de la família i les tasques domèstiques, de la tasca que fa el  Parlament de les Dones, i de les desigualtats que patim fins i tot en temes mèdics i pagament de medicaments específics per a malalties que son majoritàries en dones i no entren per la SS. I evidentment de les pensions de viudetat o les no-contributives que no permeten viure dignament les dones d’edats avançades.

Cristina Gómez, secretària d’Acció Municipal ens va donar una visió de proximitat. Malgrat els ajuntaments tenen pocs recursos i poc marge normatiu, és important que aquests facin una feina d’estudi de la realitat social de cada municipi i elaborin un Pla d’Igualtat municipal realista que es pugui aplicar.

Mireia Mata, directora general d’igualtat, també ens va donar dades sobre la bretxa salarial al llarg de tota la vida, i ens va ensenyar les eines de que disposem com a organitzacions i institucions, des de els Plans d’Igualtat fins a la Plataforma per a elaborar-los, i un interessant estudi del CEO.

Carmen Juares, representant sindical i fundadora  de l’associació Mujeres Migrantes Diversas, ens va parlar de la segregació horitzontal i vertical que patim les dones, de factors generadors de bretxa i de la gran crisi de les cures.

Finalment Itziar Ruedas, responsable de polítiques d’igualtat de PIMEC, ens va parlar dels multi factors que provoquen la bretxa i el seu anàlisi, de la falta de formació en aquest àmbit, la racionalització del temps de treball, l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC) i de la Guia per a la Igualtat Retributiva per ajudar que les empreses analitzin la seva situació i puguin confeccionar un pla d’acció.

Finalment vam fer una pluja d’idees posant en valor els Serveis Socials per a fer polítiques d’igualtat (i denunciant la falta de recursos econòmics d’aquests), els plans d’igualtat de les empreses i institucions, la masculinització d’alguns treballs (especialment en horaris de nit) i el veto de les dones a entrar-hi, la possibilitat de fer una bossa especifica per a dones en alguns àmbits com la policia local o la brigada, campanyes de formació, afegir clàusules socials a les externalitzacions dels ajuntaments o un servei d’inspecció per a empreses que en faci un seguiment molts mes minuciós i promocionar des de les empreses la flexibilització davant la reducció de jornada.