Violentar i assetjar surt gratis o molt barat
Núria Cornet, Secretària Dona ERC-Castelldefels
Fa molts anys que hi som amb les ulleres liles posades, però encara no hem pogut solucionar les nombroses situacions de micromasclismes o macromasclismes que hi ha a la societat actual tot i comptar ja amb un munt de lleis que castiguen amb molt o poca sort la publicitat sexista, i aquí encara rau un dels problemes primigenis car tot i que l'educació a les escoles ja intenta prevenir-ho o almenys advertir sobre la cosificació del cos de les dones, el que es veu sovint als anuncis o a la televisió encara no diu el mateix.
Una de les darreres agressions de publicitat sexista explícita que vàrem patir a la nostra ciutat, Castelldefels, va ser la d'intentar establir un restaurant de menjar ràpid amb cambreres lleugeres de roba i escots molt pronunciats com a reclam per servir els plats, una espècie de "testosterona al plat" .
La iniciativa comercial desafortunada es va obrir però no ha prosperat en el sentit que es volia al principi, nova victòria de la resistència feminista.
On som i cap on anem, bona pregunta car sovint no ho sé car moltes fites continuen pendents i darrerament potser arran de la sentència de La Manada hem pogut comprovar que violentar les dones encara surt gratis o barat.
Hem assistit a un tira i afluixa de si violar a una noia en grup era agressió o violació. Ens ha quedat clar que s'han de canviar les lleis antigues sobre el concepte basat en la pertinència del cos de la dona, un munt de juristes ja ho han reclamat.
Arran d'aquesta sentència s'han reactivat reclamacions i protestes al càrrec que potser eren un xic adormides, cal seguir en aquesta direcció per aconseguir que el codi penal i l'actitud dels i de les nostres joves no segueixi el mateix model que la que teníem durant i després de la dictadura espanyola.
I com fer-ho. D'entrada us esmento un munt de lleis que recordava una jurista exregidora de la dona arran de l'amenaça del restaurant Hooters sobre publicitat vexatòria i cosificació del cos de les dones sobre una iniciativa que no era només de publicitat sexista sinó també de la utilització intencionada d'una part del cos de les dones, com a reclam per la captació de clientela, sobretot masculina com l'article 14 de la Constitució espanyola; els articles 15, 19 i 41 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, fent referència al dret de les persones, al dret de les dones i a la perspectiva de gènere; la Llei Orgànica 3/2007 de 22 març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; i concretament el seu preàmbul, en els articles 1 i 2 i també el seu article 41è que considera "il·lícita la publicitat que comporti conducta discriminatòria d'acord amb aquesta Llei".
També la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, tant en el preàmbul com en els articles 1 i 2, així com en relació amb els mitjans de comunicació en l'article 25; la Llei General de Publicitat (34/88,11de novembre), que declara en el seu article 3r, "il·lícita la publicitat que presenti les dones de forma vexatòria, bé sigui utilitzant particularment i directament el seu cos o parts del mateix com a simple objecte desvinculat del producte que es pretén promoure, bé sigui la seva imatge associada a comportaments estereotipats que vulnerin els fonaments del nostre ordenament contribuint a generar violència". Violència a la qual es refereix la Llei Orgànica/2004, de 28 de desembre, de "Medidas de protección integral contra la violència de género" i la Llei General de la comunicació audiovisual (7/2010, 31 de març), que estableix a l'article 4.2. "la comunicació audiovisual mai podrà incitar a l'odi o a la discriminació per raó de gènere (...) i ha de ser respectuosa amb la dignitat humana i els valors constitucionals, amb especial atenció a l'eradicació de conductes afavoridores de situacions de desigualtat de les dones". I a l'article 18.1. de la mateixa Llei, també es fa que "està prohibida tota comunicació comercial que vulneri la dignitat humana o fomenti la discriminació per raó de sexe.(...) Igualment, està prohibida tota publicitat que utilitzi la imatge de la dona amb caràcter vexatori o discriminatori".
Per rematar la situació actual s'ha de fer esment de la gravetat de la sentència dels delinqüents anomenats "La Manada" com ha escrit Altamira Gonzalo, expresidenta de la Asociación de Mujeres Juristas Themis on es diu que "compte tenint els fets que vàrem conèixer i l'acusació de la fiscal tot qualificant d'agressió sexual els que va succeir, ens ha decebut molt la sentència dictada per l'Audiència de Navarra car entenem que els fets van ser molt greus. Que la noia no va ser lliure, que va ser violentada. Els fets provats són de violació, el que es denomina ara agressió sexual".
Amb Gozalo i amb altres dones juristes i amb el moviment feminista i una gran part de la societat que ha sortit al carrer per a deixar clara la seva protesta, el missatge enviat per la sentència "és de desesperança per a les dones car havent pogut generar una sensació que no han de tenir por, que han de sentir-se lliures per sortir al carrer, han aconseguit just el contrari". https://www.20minutos.es/noticia/3325273/0/reacciones-sentencia-lamanada-mensaje-desesperanza-mujeres/#xtor=AD-15&xts=467263
Doncs està clar que cal canviar aquesta espècie de Codi Napoleònic per tal que violar i/o agredir no surti gratis, i que els fets protagonitzats per aquests bèsties no es consideren agressió sexual sinó violació amb cara i ulls i que no serveixin perquè d'altres joves intentin copiar-ho i a sobre pujar-ho a Internet com ja ha passat.
Som al segle XXI i sovint el mirall que tenim per veure què passa al món on les dones encara són botí de guerra o tenen poca participació en els llocs de poder és la televisió amb imatges i notícies que veiem sovint tranquil·lament segudes al sofà.
Voldria esmentar que la minsa participació femenina com a generadora d'opinió és motiu de constant alerta al lloc d'Internet "OnSónlesDones" amb denúncia sistemàtica de la discriminació de les opinadores als mitjans de comunicació de casa nostra. També i ja de fa molt més temps el diari digital La Independent ho adverteix. Hem de continuar treballant plegades, des dels mitjans de comunicació per identificar sense problemes els valors d'una societat igualitària amb dones i homes amb els mateixos drets. I ni un pas enrere amb tot el que s'ha aconseguit en aquest sentit, ans al contrari. Continuem amb uns anyets més però amb les ulleres liles ben posades.
