Elena Ferreiro Nieto, mestra, psicopedadoga i actualment tècnica docent de Departament d'Educació.

El català és una llengua minoritària arreu del món ja que té un nombre de parlants numèricament inferior a l’espanyol o l’anglès. Però, alhora, és una llengua minoritzada ja que no gaudeix de reconeixement en tots els àmbits de la vida pública del nostre país. En la premsa, en el cinema, en l’educació i especialment en la justícia, el català és una llengua que està en clar desavantatge respecte de l’espanyol.

La normalització d’una llengua minortzada passa per afavorir el seu ús en espais comuns per evitar la seva desaparició.  Preservar espais on la llengua sigui d’ús prioritari per garantir la seva pervivència en un món globalitzat és una obligació de tots els estats per tal de respectar el drets lingüístics ciutadans i ciutadanes d’un territori.

A l'escola catalana el català és la llengua vehicular a la majoria de matèries, però no és una llengua d’ús exclusiu. Tots els alumnes en finalitzar l’etapa obligatòria són competents en llengua catalana, però també ho són en llengua espanyola com així ho demostren els resultats de les proves de competències bàsiques d’ambdues llengües en finalitzar l’etapa secundària.

El català no és la única llengua que s’utilitza als centres educatius, ni tan sols és la llengua d’ús majoritari per part dels mestres i alumnes. L’anglès i l’espanyol són llengües presents a l’aula. Encara que, als passadissos, al pati, al menjador o a qualsevol altre espai dels centres educatius la llengua que s’utilitza àmpliament és l’espanyol. Si els nois i noies són competents en català és precisament pel model d’immersió lingüística que prioritza l’ús d’aquesta llengua minoritzada respecte de l’espanyol, que és una llengua d’ús majoritari a l’escola i arreu. La immersió lingüística en català garanteix el coneixement suficient de la llengua pròpia del territori per part dels nois i noies independentment de la seva llengua familiar o d’ús prioritari 

El consens aconseguit després de la dictadura franquista en relació a la llengua, està en el punt de mira. L’esforç de cohesió dels diferents agents educatius (mestres, famílies, tècnics municipals…) al voltant del model lingüístic català és utilitzat políticament per interessos merament electoralistes.

Les llengües conformen una cultura i una manera de ser i estar al món, una diversitat que cal cuidar. Preservar el llegat històric i cultural del català és una obligació de tots els governs espanyols. Crear falsos debats sobre plurilingüisme i dissenyar polítiques que no respectin la identitat de Catalunya és pretendre instaurar un colonialisme cultural i lingüístic disfressat de plurilingüisme.