Ainoa Olza Garcia | Secretària de la Dona ERC Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Avui, 8 de març, tornem a commemorar el dia de les dones. Un dia que a totes ens agradaria no haver de celebrar, però que ho seguirem fent per la memòria de totes aquelles dones lluitadores que van fer els primers passos en la lluita feminista i en contra del sexisme, per totes les dones que ens han precedit de manera directa a cadascuna de nosaltres –les nostres avies, les tietes, les mares–; ho recordarem per nosaltres mateixes i, encara més, pel futur de les nostres filles i fills. 

El 8 de març del 1857, un grup de dones treballadores nord-americanes d’una fàbrica tèxtil van declarar una vaga, en protesta per les seves condicions laborals denigrants. Era la primera vegada que les dones protestaven, que s’atrevien a alçar la veu i a demanar el que era just, volien una millora laboral, la reducció de la jornada laboral, una limitació de l'edat de treball dels infants, la prohibició de l'horari nocturn per a les dones i la compensació econòmica per accidents laborals. Van ser durament reprimides i moltes d’elles detingudes per la policia. Uns anys més tard, el 25 de març de 1911, i també en una indústria del tèxtil nord-americana on hi  treballaven cinc-centes persones –la majoria dones joves i immigrants– hi va haver un incendi on hi van morir 142 obreres al no poder fugir del foc. No van poder escapar, perquè les portes eren tancades amb l’excusa d’evitar “robatoris de les treballadores”; eren dones valentes que l'any anterior havien fet vaga per demanar millors condicions laborals.

També a casa nostra, de ben aviat, hem tingut mostres de lluita pels drets de la dona treballadora. L’any 1881, un nombrós grup de 3500 teixidores d’Igualada van plantar-se per les condicions generals de precarietat, els abusos i els salaris de fam que pagaven els empresaris del sector. La Josefa Aguilera va liderar aquella protesta, una de les primeres catalanes sindicalistes que va quedar immortalitzada en una famosa foto de les vaguistes al camp de les Matoses, feta el 19 de juliol d’aquell any.

Al 1910, durant la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhague, es decideix proclamar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora. Ja al 1975, les Nacions Unides recollien la proposta i quedava fixada mundialment, tot i que un temps desprès van treure el terme “treballadora”, doncs totes les dones treballem dins i/o fora de casa.

Si ens fixem en les dades d’atur actuals de la nostra comarca, (Font: OC-BL, a partir de dades de l'Observatori del Treball i del Model Productiu de la Generalitat de Catalunya), respecte l’any passat l’atur general ha augmentat en un 1.2%, tenim una taxa d’atur registral del 10.2%. Però les dones tenim una taxa d’atur del 12.3%, més elevada que la dels homes (8.3%).

Alhora, els naixements de l’any passat van baixar a causa de la disminució del nombre de dones en edat fèrtil. I, per contra, l’edat de maternitat s’enfila al màxim històric de  32.2 anys de mitjana.

A tall de breu resum podem concloure, a partir de les dades que tenim de fa tres anys, que ha augmentat la distància en la taxa d’ocupació per gènere, amb aquest significatiu augment de la taxa d’atur femení, que les dones estem més temps a l’atur, que la taxa de dones emprenedores és més baixa que la dels homes, i per tant, que l’atur al Baix Llobregat te nom de dona (Dades del Departament d'Empesa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, publicades a la web del Consell Comarcal del Baix Llobregat).

Així que, “tot i que no ens podem queixar” si comparem la nostra situació sociolaboral i econòmica amb la de les dones del segle XIX i principis del XX, el cert és que les dones seguim essent laboralment més vulnerables. Cobrem menys per fer la mateixa feina que els nostres companys –bretxa salarial–, suportem una precarietat laboral major, som nosaltres les qui fem reducció de jornada, i cobrem menys, per tenir cura de la família, cosa que fa que desprès cobrem pensions més baixes, som les dones que arribades a una edat fèrtil o ja de criança se’ns rebutja com a candidates a llocs de feina i, a les dones ens costa més accedir a llocs de direcció on es prenen decisions importants, ja que tenim un sostre no de vidre, sinó de ciment.

Per tot això, seguirem lluitant, seguirem celebrant el 8 de març, seguirem inculcant el feminisme a les nostres filles, però també als nostres fills. Seguirem i seguirem, fins tenir un món més just i equitatiu entre homes i dones.

8 de Març 2019