AMB VEU DE DONA: Jenn Diaz Ruiz

AMB VEU DE DONA: Jenn Diaz
AMB VEU DE DONA: Jenn Diaz

JENN DIAZ,  Diputada Cultura pel Baix Llobregat al Parlament de Catalunya.

 

Jenn Diaz Ruiz, 30 anys, viu a Sant Andreu de la Barca des de fa 3 anys i mig. És de Sant Feliu i sempre ha viscut al Baix Llobregat, Esplugues, Cervelló, l’Hospitalet i Sant Andreu.

És escriptora i ara, circumstancialment, diputada.

Tinc una Família Enllaçada, el meu marit està separat i te una filla de 10 anys. Estem intentant engegar una campanya de normalització de la diversitat familiar amb aquesta terminologia amable. Ella seria la meva filla “afí”, no la meva fillastre; jo la seva “mare afí” i no la seva madrastra, i nosaltres som una família enllaçada. La Jenn viu amb el seu marit que té custodia compartida de la nena.

Aficions  M’agrada molt nedar, vaig ser nedadora del Club Sant Feliu durant uns 10 anys fins els 19, i també m’encanta cosir.  Ara cuso poc, però és l’única cosa que em permet desconnectar de tot perquè llegir ja forma part de la meva feina, com anar al teatre, mirar sèries, el cinema o el que tingui a veure amb cultura. Cosir no em serveix  per a res de la feina i per tant, m’allibera la ment.

Afiliada o Simpatitzant d’ÒMNIUM des de fa uns 2 mesos, Associació d’atenció a la diversitat familiar (específicament de famílies enllaçades).

Quan i què et va motivar a entrar en política?  El 20 de setembre i l’1 d’octubre de 2017 van fer un trencament amb el meu esquema polític. Fins llavors el meu altaveu públic l’havia utilitzat sempre per parlar de feminisme, de cultura, per visibilitzar dones escriptores. Jo ni tan sols opinava sobre política públicament, però llavors vaig decidir fer un pas endavant i començar a parlar en públic, de política i les columnes que jo utilitzava per el feminisme, ara les utilitzaria també per a parlar de política catalana.

Quan em vaig començar a reunir amb gent d’ERC per anar a llistes vaig decidir 3 coses:

- si m’oferien anar en un lloc destacat (de 8) havia d’acceptar ,

- fer quelcom per la cultura: no pot ser tenir una quota d’autònom tan alta, i perspectiva de gènere i quotes amb política cultural,

- som la tercera generació d’una generació que no va néixer a Catalunya, castellanoparlants que hem cregut que són votants de determinats partits polítics, i jo volia fer aquest pas endavant perquè jo sóc de classe obrera, castellanoparlant, néta i filla d’immigrants del Baix Llobregat, voto ERC, independentisme, República, per visibilitzar el meu perfil. No poden utilitzar els nostres avis per al seu discurs, no poden portar el castellà al Parlament com a una arma contra els independentistes, perquè d’aquesta banda també tenim vincles amb Espanya, parlem castellà. Es tractava d’ocupar un espai que l’ independentisme ha descuidat molt.

Com va ser el teu inici en política?  Desprès del 1O vaig escriure un article que Josep Maria Jové va fer arribar a mitja ERC i em va acostar a cercles polítics que fins llavors no havien pensat que jo entrés en política. Vaig entrar i encara me’n sento de “novata” perquè ni tan sols en la meva vida civil era activista. Per tant, he entrat de zero, sense “motxilles”, amb cap i mirada neta, sense prejudicis. Una vegada dins he topat amb una legislatura que ens ho posa difícil perquè tenim un estat demofòbic i un món dividit entre purs i traïdors, i és molt difícil combatre alguns discursos que van a cop de titular de xarxes socials, i la feina que fem és molt més lenta, llarga i invisible i, per tant, menys fàcil de vendre amb un titular. La meva entrada en política és apassionant i trista però estic aprenent moltíssim.

De què treballaves abans? D’escriptora, tot i que he fet moltíssimes feines: de cambrera, en una fàbrica netejant anxoves, fent lots de Nadal per TV3, a la botiga on-line de TV3, de lectora professional, fent traduccions i correccions… tot el que m’ha permès seguir amb els meus horaris i seguir escrivint.  He prioritzat la vocació per sobre de l’estabilitat econòmica.

Has hagut de deixar la feina per dedicar-te a la política? No, compagino, i m’ho havia auto exigit perquè la política també és vocacional, i el dia que consideri que ja he fet la feina, marxaré. Segueixo amb les columnes i llibres i dic que sí a totes les col·laboracions que em demanen per seguir en contacte amb el meu ofici, perquè quan deixi la política no m’hagin deixat de trucar. Per tant,  segueixo sent autònoma.

Quins reptes personals has hagut de superar per dedicar-te a la política?  Jo treballava a casa, per tant, la meva vida laboral estava molt lligada a la personal i a les meves necessitats, els horaris, la flexibilitat i la gestió del temps depenia de mi. Portava una vida lenta que em permetia tenir el cap d’una escriptora. Ara mateix l’actualitat em passa per sobre, assisteixo a  actes, entrevistes, tertúlies, vida parlamentària… i fa que el ritme vital hagi esclatat pels aires. Això em preocupava moltíssim, però sóc conscient que en algun moment tornaré a tenir aquella vida. Els tempos com a autònoma són diferents, molt mes ràpids; aquí, tot té el seu temps.

Un altre repte és entendre que, fins i tot en els partits d’esquerres progressistes, encara hi ha molta feina a fer amb el feminisme. M’he topat amb unes limitacions que hi ha a l’entorn,  discriminacions i desigualtats que són molt desesperants.

Entendre que quan la gent parla “del poble”, ja no compten amb tu, perquè ja estàs dins la classe política. Fins ara, jo era “gent”  i em podia queixar, ara ja no perquè tens vies per posar-hi solució.

Has viscut situacions personals de masclisme en la teva vida política ? No, segurament no porto prou temps, però la xarxa informal dels homes fa que  el poder i les decisions  que ells prenen perjudiquin totes les dones, encara no estem d’igual a igual, és a dir, tot el que té a veure amb la gestió del temps, que vol dir manar i tenir accés a la informació. Les dones som molt pragmàtiques en la gestió del temps. ERC té un discurs i se’l creu, però hi ha inèrcies de la societat, fins i tot de les mateixes dones, difícils de desmuntar.

Quin és el repte més important que has assolit en política? Crec que no he tingut prou temps per pensar-hi, de fet, no hem tingut temps ni de normalitzar la vida parlamentaria, no hem assolit cap repte. Les setmanes entorn del 8 de març em vaig sentir útil perquè vam defensar la vaga, vam ser moltes dones al carrer i vam donar el tant per cent dels nostres sous a entitats feministes. Però encara no he assolit cap repte polític per sentir-me’n orgullosa, i crec que fins que no n’hagi assolit un, no marxaré.

 

Què t’agradaria aconseguir a través de la política pel Baix Llobregat? Voldria convèncer a moltíssima gent del Baix Llobregat i de l’àrea metropolitana que això és qüestió de progrés i que tots els que tenen un perfil semblant al meu i que han estat utilitzats per C’s tenim una oportunitat d’obrir el moviment independentista a tots els que tenen l’esperit de Súmate. És igual el teu origen, l’important és el teu destí. Nosaltres podem representar a aquesta gent que era del PSC, ara son de C’s. Nosaltres els podem representar tant bé com ells si ens deixen i ens volen escoltar. Si cal ens traiem el llaç groc i parlem en castellà, perquè crec que hi ha molts prejudicis i hem de ser generosos i saltar-nos aquest orgull de no voler rebaixar posicions. Jo rebaixaré totes les posicions que calguin per poder arribar a una sèrie de gent que no ens està escoltant perquè estan mirant altres teles, diaris  o seguint altra gent a les xarxes.

Què li diries a una dona que s’està pensant a entrar en política? Només si tens les eines del poder pots canviar les coses  Des de la política hauràs de trencar esquemes i inèrcies però és l’única opció que tens amb el poder a la mà per canviar coses. A les reunions on es prenen decisions hi ha d’haver dones, perquè si aquelles decisions les prenen les dones o els homes condicionats per dones, avançarem. La política la fas o te la fan, les dones hi hem de ser, sí o sí!

 

Ainoa Olza, Secretària de la Dona ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet, Parlament de Catalunya / Octubre 2018