AMB VEU DE DONA: Àlia Kirchner

Àlia Kirchner, Candidata ERC-Vallirana a les Eleccions Municipals 2019.

38 anys, comunicòloga audiovisual, viu a Vallirana des de 2004, és de Barcelona.
 
Professió: Comunicòloga audiovisual. Durant molts anys s’ha pogut dedicar al que li agrada: el tema de continguts de cinema i audiovisuals, en l’especialitat d’analista de guions de cinema. Darrerament s’ha posat més en gestió de xarxes socials, que és un sector molt especialitzat que exigeix de molts coneixements.
 
Família: Acabada de casar el 30 de Juny. Feliçment enamorada i casada. Viu amb en Gerard, la seva parella. No tenen fills. Es declara una dona molt familiar.
 
Aficions: Tot el que tingui a veure amb cultura cinematogràfica i audiovisual. El cinema sembla un entreteniment de masses, però d’una bona pel·lícula se’n pot treure debat, lliçons i hores i hores d’interpretació, fins i tot redescobrir una nova pel·lícula. Li agrada tot el cinema, però té tendència pel cinema europeu, També li agraden molt altres temes culturals com escriure, cantar (canta en una coral del poble), la cultura popular, que al seu parer, s’ha de preservar.

Què et va motivar a entrar en política? Vaig entrar en política l’any 2014, el moment així m’ho demanava: el procés, les mobilitzacions... A més, es va convertir també amb un motiu personal “per fer poble”. Jo venia de Barcelona i aquí no coneixia ningú i volia sentir-me de Vallirana. La motivació era doble, fer una cosa pel meu país al hora que alguna cosa en i pel poble.
 
Com va ser l’inici en la política local? 
Vaig entrar una setmana abans de les eleccions europees i aquí, a Vallirana, vam guanyar, era un gran moment, molt engrescador. Al 2015 entro en el projecte de les municipals. En aquell moment podia dedicar  tot el meu temps lliure al projecte, i així va ser, sentint-me partícip de la gent d’aquí. Va ser molt intens i vaig aprendre molt... i vam obtenir dos regidors! Llavors no es parlava de llistes cremallera, però vam apostar per posar dues dones encapçalant la llista i a Vallirana, fins fa ben poc, érem mes dones que homes a l’executiva.
 
Has hagut de deixar la feina per dedicar-te a la política? Portava la comunicació d’un organisme europeu d’ajuts a l’audiovisual, treballava des de casa, era autònoma. Era una feina que em permetia combinar molt bé les obligacions polítiques amb la feina. Estant a l’oposició, la feina diària de govern no la tinc, per tant, no vaig haver de deixar la feina. És complicat, però treballar a casa com a autònoma em permetia certa flexibilitat.

Has viscut, personalment, situacions de masclisme? He viscut situacions aparentment innocents, micromasclismes dels quals no en fas cas al principi (“avui estàs molt maca, “ des de que ets portaveu estàs més maca”...), però al final, amb la confiança que agafes, i que et vas empoderant, i gràcies en part també a la Secretaria de la Dona i el Pla d’igualtat, prens més consciència i reacciones. Tant les meves companyes com jo mateixa hem començat a assenyalar als propis companys aquestes actituds i comentaris. Es van repetint, i quan donem l’alerta, els mateixos companys se n’adonen. Estic convençuda que esta bé dir-ho i que ens fem un favor a tots plegats.
 
Quin és el repte més important que has assolit en política? 
Impulsar una renovació a la Secció Local. Després de patir alguns problemes, em vaig posar al capdavant per a reflotar-ho, impulsar un canvi a través d’un nou equip, amb moltes ganes i empenta, que la idea motivés la gent, i me’n vaig sortir! Després vaig prendre la decisió de presentar-me com a candidata i la militància i amics em van avalar de manera unànime.
 
Què t’agradaria aconseguir a través de la política a Vallirana? 
El que més m’agradaria aconseguir seria que els valliranencs i valliranenques tinguessin una consciència i pertinença de poble, com la que jo buscava. Molta gent no la troba, ni l’interessa, però quan la trobes, sentir-te d’on vius és molt reconfortant, i sé que hi ha molta gent que ho troba a faltar, a Vallirana. M’agradaria contribuir a això. Vallirana és un municipi gairebé dormitori, on 10.000 persones viuen a urbanitzacions i 5.000 al centre. Això passa per generar més propostes i activitats culturals, que les urbanitzacions tinguin més serveis, que la gent estigui més motivada, que tinguem lloguers d’habitatge a preus raonables, per evitar que els joves marxin, cuidar la gent gran de les urbanitzacions, una millor mobilitat,
 
Què li diries a una dona que s’està plantejant entrar en política? Que som necessàries! Que la política no és només cosa d'homes, la visió de les do-nes és important, i la visió personal també, de dones diferents. Hi ha moltes mane- res d’implicar-s’hi, es poden buscar opcions si realment una dona ho vol. Que no sigui per temes de conciliació familiar o la feina. La presència de dones crida a més dones. Moltes dones creuen que no en saben de política o no en saben d’argumentar. Jo els contesto que tampoc en sé, de residus o d’urbanisme, per exemple, però que s’ha de desmitificar aquesta dificultat. Que no tinguin por, que hi ha moltes maneres de fer política i aportar la seva veu i com més dones siguem, millor representada estarà la societat!

Ainoa Olza, Secretària de la Dona ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet, Vallirana, Novembre 2018