AMB VEU DE DONA: Raquel Albiol
Raquel Albiol, Candidata ERC-Cornellà a les Eleccions Municipals 2019
39 anys, reivindica que és de dos deltes: del Llobregat i de l’Ebre. Els pares són originaris del delta de l’Ebre i al casar-se van venir a viure a Cornellà, són tres germans, un germà i una germana més grans que ella. Sempre ha viscut a Cornellà, implicada a la vida social de la ciutat, i involucrada en política des dels 14 anys.
Professió: Es dedica a la producció audiovisual, organitzant rodatges.
Família: Soltera i sense fills i sense intenció de tenir-ne, tot i que li agraden molt les criatures. Remarca que les dones tenim una pressió afegida que, a partir de certa edat, et reclamen el fet de tenir parella i de tenir fills. Aquest és un llast que arrosseguem com a societat, una de les imposicions que tenim a sobre generades, i s’ha de treballar molt el fet que, per sort, podem decidir lliurement si tenir-ne o no, però encara arrosseguem la incomprensió i cert rebuig quan prenem la decisió personal de no tenir-ne.
Aficions: Llegir novel·les, ciència ficció, les biografies l’avorreixen molt. Cinema, sèries i teatre.
Afiliada: A la Fundació Josep Irla i aportacions puntuals a Vicenç Ferrer.
Què et va motivar a entrar en política?
Vaig començar amb 14 anys, els meus germans són més grans i estaven implicats en diferents moviments independentistes. A casa parlar de la guerra i la postguerra era un tema gairebé tabú, per les vivències dels avis i pares; els qui van començar a remoure la història van ser els germans. Gràcies a apuntar-me a les JERC i de la col·laboració de les joventuts de la comarca vaig anar-me implicant més.
Com va ser l’inici en la política local?
Recordo el ‘98 com una època molt maca en què vam trobar-nos gent de la comarca amb les mateixes inquietuds i que encara ara fem trobades de les JERC del ‘98. Aquí teníem al Joan Tardà, que arrossega molta gent; sempre he estat implicada a la secció local, vaig formar part de la comarcal i actualment sóc consellera nacional en representació de la comarca. El fet de no deslligar-me mai del tot i de la meva implicació va fer que en un moment la secció local em demanés per encapçalar la llista, i vaig dir que sí.
Has hagut de deixar la feina per dedicar-te a la política?
Crec que és important mantenir la pròpia feina i que la dedicació (amb càrrec) a la política sigui temporal i no estancar-nos. Si ets alcaldessa, o tens certa responsabilitat, en funció de quines poblacions, és incompatible. Però defenso que hem de mantenir el vincle amb la feina pròpia. Jo tinc la sort que amb la meva feina hi ha molts dies que m’ho puc compaginar, tot i que en ocasions m’he vist obligada a dir que no a certs rodatges. Actualment també sóc regidora (a l’oposició) i tenia clar que havia de dedicar hores per fer la feina el màxim de ben feta, tot i anar en detriment de la meva vida personal que NO en tinc gairebé! Sent oposició “has de saber de tot” perquè portes totes les carteres i, a vegades, és més feina. La gestió del temps, si tens fills, és molt més complexa i amb el sistema horari de feina no ajuda, hi ha d’haver una reforma horària general A Cornellà hem aconseguit canviar l’horari de les reunions d’ERC de 20-22h màxim, a l’ajuntament comencen els plens a les 17h-00.30h i fem 7 hores de ple!
Has viscut, personalment, situacions de masclisme?
Sí, depèn de quina entitat o entorn social, si vas a una reunió, tot i ser la portaveu o responsable, si hi vaig amb un company, es dirigeixen a ell en comptes de a mi, com si jo no comptés. Dins de la SL, són els micromasclismes, per exemple, ells parlen amb més vehemència, però com porto tants anys li intento donar-li la volta a tot plegat. Criticar com vesteixes, cosa que als homes no... per sort no he patit temes més greus.
Quin és el repte més important que has assolit en política?
Pregunta complexa! Per a mi va ser un repte posar-me de cap de llista, perquè estic molt acostumada a estar implicada en política, però “des del darrere”.
Quins reptes personals has hagut de superar per dedicar-te a la política municipal?
El fet d’encapçalar, posar la meva cara a un cartell, de ser la figura visible, d’haver de fer xerrades en escenaris, estar tu sola dalt una tarima, era un repte important que he anat millorant. Estic contenta de l’aprenentatge dels 3 anys de legislatura i contenta per la superació de reptes personals.
Què t’agradaria aconseguir a través de la política a Cornellà?
Canvis en benefici de la societat. No tinc intenció d’anar més amunt o d’estancar- me a la cadira, considero que són bons els relleus i, per tant, la meva predisposició és per fer canvis socials. A Cornellà podem parlar de canvis en urbanisme, mobilitat, medi ambient, dones (tot i que som referents a la comarca, l’any vinent farà 25 anys que aquí es va crear el primer consell de la dona del baix, portem molt de camí i s’ha treballat molt). Cornellà te 6.9Km quadrats i els socialistes continuen amb la política del totxo, nosaltres no estem disposats a hipotecar la vida de tota la ciutadania deixant-los sense ni una zona verda per a construir habitatges, creiem que hi ha altres solucions per a poder disposar d’habitatge. La cura del patrimoni de la ciutat que aquest govern l’ha malmès i hem d’estar darrere preservant. En temes socials també podem anar més enllà. Està clar que si els socialistes han estat 30 anys, tampoc ho fan fet tot malament, però no és el nostre model de ciutat.
Què li diries a una dona que s’està plantejant entrar en política?
En el moment que s’ho està plantejant és que té ganes d’implicar-se i d’incidir molt més enllà del seu dia a dia, però crec que les dones som les més invisibilitzades les que menys formem part de la política i crec que com més hi siguem més podrem feminitzar tant els partits com la societat, aportar molt més i fer els canvis reals que necessitem.
Ainoa Olza Secretària de la Dona ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet, Novembre 2018
39 anys, reivindica que és de dos deltes: del Llobregat i de l’Ebre. Els pares són originaris del delta de l’Ebre i al casar-se van venir a viure a Cornellà, són tres germans, un germà i una germana més grans que ella. Sempre ha viscut a Cornellà, implicada a la vida social de la ciutat, i involucrada en política des dels 14 anys.
Professió: Es dedica a la producció audiovisual, organitzant rodatges.
Família: Soltera i sense fills i sense intenció de tenir-ne, tot i que li agraden molt les criatures. Remarca que les dones tenim una pressió afegida que, a partir de certa edat, et reclamen el fet de tenir parella i de tenir fills. Aquest és un llast que arrosseguem com a societat, una de les imposicions que tenim a sobre generades, i s’ha de treballar molt el fet que, per sort, podem decidir lliurement si tenir-ne o no, però encara arrosseguem la incomprensió i cert rebuig quan prenem la decisió personal de no tenir-ne.
Aficions: Llegir novel·les, ciència ficció, les biografies l’avorreixen molt. Cinema, sèries i teatre.
Afiliada: A la Fundació Josep Irla i aportacions puntuals a Vicenç Ferrer.
Què et va motivar a entrar en política?
Vaig començar amb 14 anys, els meus germans són més grans i estaven implicats en diferents moviments independentistes. A casa parlar de la guerra i la postguerra era un tema gairebé tabú, per les vivències dels avis i pares; els qui van començar a remoure la història van ser els germans. Gràcies a apuntar-me a les JERC i de la col·laboració de les joventuts de la comarca vaig anar-me implicant més.
Com va ser l’inici en la política local?
Recordo el ‘98 com una època molt maca en què vam trobar-nos gent de la comarca amb les mateixes inquietuds i que encara ara fem trobades de les JERC del ‘98. Aquí teníem al Joan Tardà, que arrossega molta gent; sempre he estat implicada a la secció local, vaig formar part de la comarcal i actualment sóc consellera nacional en representació de la comarca. El fet de no deslligar-me mai del tot i de la meva implicació va fer que en un moment la secció local em demanés per encapçalar la llista, i vaig dir que sí.
Has hagut de deixar la feina per dedicar-te a la política?
Crec que és important mantenir la pròpia feina i que la dedicació (amb càrrec) a la política sigui temporal i no estancar-nos. Si ets alcaldessa, o tens certa responsabilitat, en funció de quines poblacions, és incompatible. Però defenso que hem de mantenir el vincle amb la feina pròpia. Jo tinc la sort que amb la meva feina hi ha molts dies que m’ho puc compaginar, tot i que en ocasions m’he vist obligada a dir que no a certs rodatges. Actualment també sóc regidora (a l’oposició) i tenia clar que havia de dedicar hores per fer la feina el màxim de ben feta, tot i anar en detriment de la meva vida personal que NO en tinc gairebé! Sent oposició “has de saber de tot” perquè portes totes les carteres i, a vegades, és més feina. La gestió del temps, si tens fills, és molt més complexa i amb el sistema horari de feina no ajuda, hi ha d’haver una reforma horària general A Cornellà hem aconseguit canviar l’horari de les reunions d’ERC de 20-22h màxim, a l’ajuntament comencen els plens a les 17h-00.30h i fem 7 hores de ple!
Has viscut, personalment, situacions de masclisme?
Sí, depèn de quina entitat o entorn social, si vas a una reunió, tot i ser la portaveu o responsable, si hi vaig amb un company, es dirigeixen a ell en comptes de a mi, com si jo no comptés. Dins de la SL, són els micromasclismes, per exemple, ells parlen amb més vehemència, però com porto tants anys li intento donar-li la volta a tot plegat. Criticar com vesteixes, cosa que als homes no... per sort no he patit temes més greus.
Quin és el repte més important que has assolit en política?
Pregunta complexa! Per a mi va ser un repte posar-me de cap de llista, perquè estic molt acostumada a estar implicada en política, però “des del darrere”.
Quins reptes personals has hagut de superar per dedicar-te a la política municipal?
El fet d’encapçalar, posar la meva cara a un cartell, de ser la figura visible, d’haver de fer xerrades en escenaris, estar tu sola dalt una tarima, era un repte important que he anat millorant. Estic contenta de l’aprenentatge dels 3 anys de legislatura i contenta per la superació de reptes personals.
Què t’agradaria aconseguir a través de la política a Cornellà?
Canvis en benefici de la societat. No tinc intenció d’anar més amunt o d’estancar- me a la cadira, considero que són bons els relleus i, per tant, la meva predisposició és per fer canvis socials. A Cornellà podem parlar de canvis en urbanisme, mobilitat, medi ambient, dones (tot i que som referents a la comarca, l’any vinent farà 25 anys que aquí es va crear el primer consell de la dona del baix, portem molt de camí i s’ha treballat molt). Cornellà te 6.9Km quadrats i els socialistes continuen amb la política del totxo, nosaltres no estem disposats a hipotecar la vida de tota la ciutadania deixant-los sense ni una zona verda per a construir habitatges, creiem que hi ha altres solucions per a poder disposar d’habitatge. La cura del patrimoni de la ciutat que aquest govern l’ha malmès i hem d’estar darrere preservant. En temes socials també podem anar més enllà. Està clar que si els socialistes han estat 30 anys, tampoc ho fan fet tot malament, però no és el nostre model de ciutat.
Què li diries a una dona que s’està plantejant entrar en política?
En el moment que s’ho està plantejant és que té ganes d’implicar-se i d’incidir molt més enllà del seu dia a dia, però crec que les dones som les més invisibilitzades les que menys formem part de la política i crec que com més hi siguem més podrem feminitzar tant els partits com la societat, aportar molt més i fer els canvis reals que necessitem.
Ainoa Olza Secretària de la Dona ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet, Novembre 2018