AMB VEU DE DONA: Carme Rallo
Carme Rallo, candidata ERC-Sant Esteve Sesrovies a les Eleccions Municipals 2019
55 anys, viu a St. Esteve Sesrovires des de fa 20 anys. Va néixer a Barcelona, on hi ha viscut molts anys, amb el seu home van viure a Sant Boi. . “El meu cunyat va venir a jugar un partit de futbol a St. Esteve i s’hi va enamorar, van venir a viure aquí i nosaltres pujàvem a veure’ls per la festa major. Per a mi estava molt lluny, però un dia vam venir a veure un pis pel meu sogre i ens hi vam quedar nosaltres. Aquí estem encantats, els nens han jugat al carrer, hem fet vida d’associació i ja veus com hem acabat!”
Les primeres eleccions a Sant Esteve ella i el seu home varen estar ajudant a la campanya "d'Entesa per Sant Esteve", un partit amb diferents ideologies d'esquerres que treballava pel poble. Desprès va coneixer a gent de la SL d'Esquerra i s'hi va implicar.
A Barcelona va estar ficada en grups de gent d‘ERC, havia corregut pel carrer Pelai davant els grisos. L’1-O van venir i ens van apallissar i no hagués dit mai que tornaria a veure-ho, em va impactar molt, va ser molt fort.
Professió: Psicòloga, Terapeuta sexual i de parella.
Família: Casada des de fa 30 anys i té dos fills de 25 i 28 anys.
Aficions: M’encanta cuinar, llegir sobretot llibres de la meva professió i novel·la històrica durant les vacances. Als dos ens agrada molt la muntanya i caminar amb la nostre gossa.
Afiliacions: Diverses associacions del poble.
Què et va motivar a entrar en política? De joveneta, a la universitat, havia estat a grups d’ERC, desprès em vaig dedicar als meus fills (estava a les ampes, extraescolars…), quan van ser grans vaig reprendre la carrera, vaig fer un màster i vaig muntar la consulta. Per aquella època vaig començar a anar a reunions de la SL ERC St. Esteve. El meu germà també m’hi va animar molt. Comences anant a reunions aquí al poble i acabes sent alcaldessa, i em pregunto: com he arribat aquí!?
Com va ser l’inici en la política local? Va ser molt ràpid, vaig començar a anar a alguna reunió de la SL del poble i de seguida com hi havia municipals al 2007 em van posar la tercera de la llista. Vam treure un regidor. Desprès vam haver de re fundar la SL, però comarcal i nacional ens van ajudar molt
Vas haver de deixar la feina per compaginar amb la política? Fent d’alcaldessa en un poble com aquest, que ens el vam trobar molt endeutat, no podia compaginar, era dedicació total, he arribat a fer 14h diàries. Vam pactar amb ICV i PSC, i hem estat dos anys “bé”. Jo havia d’arribar fins setembre del 2017, uns mesos mes tard de canviar ens van fer fora. La consulta no l’he tancat, però si que vaig haver de demanar una excedència de la meva feina a jornada complerta al psiquiàtric de Brians. Tinc un marit que val un imperi, que va a comprar, m’acompanya a tot arreu i ara s’ha fet militant! Per poder dedicar-te a la política i seguir amb la teva vida professional has de tenir algú que t’ajuda i et doni suport, sinó son massa hores.
Quins reptes personals has hagut de superar per dedicar-te a la política municipal? La por al públic, a fer el ridícul, a ser jutjada. Parlar en públic em va costar. També has de canviar coses de la teva vida, ja no veig la tele (m’agradaven molt les séries) i no sé ni si el sofà es tou, ....deixes de fer coses, per exemple les classes de ball que feia amb el meu home .Però, la política és per un temps, durant uns anys fas un “paron” de la teva vida, però l’has d’acabar reprenent. Si algú vol viure de la política, “malament anem”.
Has viscut, personalment, situacions de masclisme? Algun que et diu “nena”... em va impactar molt que en alguns departaments “ d’alt nivell” de la Generalitat, gairebé tot són homes. Però. mai m’he sentit menystinguda, simplement em preguntava: on érem les dones? Els llocs més alts acostumen a ser pels homes. Vaig agafar el costum que, quan anava a una reunió, sempre m’emportava el tècnic corresponent. A la primera reunió, a Serveis Territorials, també m’hi vaig presentar amb el tècnic, i això no va agradar, però jo li vaig dir que sempre aniria amb el tècnic, i desprès vaig fer una queixa a ERC!
Què t’agradaria aconseguir a través de la política a Sant Esteve? Tornar a entrar a l’ajuntament i acabar la feina que vam començar, estem ja en plena campanya, fent una llista de poble amb gent potent del poble i estem treballant amb molta comunicació, explicant què i com ens vam trobar l’ajuntament, hem fet una xarxa de whp i correus perquè corri pel poble, i està funcionant molt bé. Anem a per totes!
Quin és el repte mes important que has assolit en política? Rebaixar el deute que ens vam trobar a l’entrar a l'ajuntament, aturar el dèficit de 100.000 euros mensuals, aconseguir el pla d’ajust amb Madrid, posar ordre a l’ajuntament i que els tècnics se n’adonessin que la responsabilitat de l’ajuntament era de l’alcalde, però també d’ells. Això ha fet que hagin canviat la seva manera de treballar.
Què li diries a una dona que s’està plantejant entrar en política? Ho recomanaria a tothom, homes i dones. És una experiència què s’ha de viure i què et canvia,, veus les coses de diferent manera. Jo era molt crítica amb alguns serveis, quan coneixes realment com funciona un ajuntament per dins ho veus diferent.
Ainoa Olza | Secretaria de la dona Baix Llobregat i l’Hospitalet | Octubre de 2018
55 anys, viu a St. Esteve Sesrovires des de fa 20 anys. Va néixer a Barcelona, on hi ha viscut molts anys, amb el seu home van viure a Sant Boi. . “El meu cunyat va venir a jugar un partit de futbol a St. Esteve i s’hi va enamorar, van venir a viure aquí i nosaltres pujàvem a veure’ls per la festa major. Per a mi estava molt lluny, però un dia vam venir a veure un pis pel meu sogre i ens hi vam quedar nosaltres. Aquí estem encantats, els nens han jugat al carrer, hem fet vida d’associació i ja veus com hem acabat!”
Les primeres eleccions a Sant Esteve ella i el seu home varen estar ajudant a la campanya "d'Entesa per Sant Esteve", un partit amb diferents ideologies d'esquerres que treballava pel poble. Desprès va coneixer a gent de la SL d'Esquerra i s'hi va implicar.
A Barcelona va estar ficada en grups de gent d‘ERC, havia corregut pel carrer Pelai davant els grisos. L’1-O van venir i ens van apallissar i no hagués dit mai que tornaria a veure-ho, em va impactar molt, va ser molt fort.
Professió: Psicòloga, Terapeuta sexual i de parella.
Família: Casada des de fa 30 anys i té dos fills de 25 i 28 anys.
Aficions: M’encanta cuinar, llegir sobretot llibres de la meva professió i novel·la històrica durant les vacances. Als dos ens agrada molt la muntanya i caminar amb la nostre gossa.
Afiliacions: Diverses associacions del poble.
Què et va motivar a entrar en política? De joveneta, a la universitat, havia estat a grups d’ERC, desprès em vaig dedicar als meus fills (estava a les ampes, extraescolars…), quan van ser grans vaig reprendre la carrera, vaig fer un màster i vaig muntar la consulta. Per aquella època vaig començar a anar a reunions de la SL ERC St. Esteve. El meu germà també m’hi va animar molt. Comences anant a reunions aquí al poble i acabes sent alcaldessa, i em pregunto: com he arribat aquí!?
Com va ser l’inici en la política local? Va ser molt ràpid, vaig començar a anar a alguna reunió de la SL del poble i de seguida com hi havia municipals al 2007 em van posar la tercera de la llista. Vam treure un regidor. Desprès vam haver de re fundar la SL, però comarcal i nacional ens van ajudar molt
Vas haver de deixar la feina per compaginar amb la política? Fent d’alcaldessa en un poble com aquest, que ens el vam trobar molt endeutat, no podia compaginar, era dedicació total, he arribat a fer 14h diàries. Vam pactar amb ICV i PSC, i hem estat dos anys “bé”. Jo havia d’arribar fins setembre del 2017, uns mesos mes tard de canviar ens van fer fora. La consulta no l’he tancat, però si que vaig haver de demanar una excedència de la meva feina a jornada complerta al psiquiàtric de Brians. Tinc un marit que val un imperi, que va a comprar, m’acompanya a tot arreu i ara s’ha fet militant! Per poder dedicar-te a la política i seguir amb la teva vida professional has de tenir algú que t’ajuda i et doni suport, sinó son massa hores.
Quins reptes personals has hagut de superar per dedicar-te a la política municipal? La por al públic, a fer el ridícul, a ser jutjada. Parlar en públic em va costar. També has de canviar coses de la teva vida, ja no veig la tele (m’agradaven molt les séries) i no sé ni si el sofà es tou, ....deixes de fer coses, per exemple les classes de ball que feia amb el meu home .Però, la política és per un temps, durant uns anys fas un “paron” de la teva vida, però l’has d’acabar reprenent. Si algú vol viure de la política, “malament anem”.
Has viscut, personalment, situacions de masclisme? Algun que et diu “nena”... em va impactar molt que en alguns departaments “ d’alt nivell” de la Generalitat, gairebé tot són homes. Però. mai m’he sentit menystinguda, simplement em preguntava: on érem les dones? Els llocs més alts acostumen a ser pels homes. Vaig agafar el costum que, quan anava a una reunió, sempre m’emportava el tècnic corresponent. A la primera reunió, a Serveis Territorials, també m’hi vaig presentar amb el tècnic, i això no va agradar, però jo li vaig dir que sempre aniria amb el tècnic, i desprès vaig fer una queixa a ERC!
Què t’agradaria aconseguir a través de la política a Sant Esteve? Tornar a entrar a l’ajuntament i acabar la feina que vam començar, estem ja en plena campanya, fent una llista de poble amb gent potent del poble i estem treballant amb molta comunicació, explicant què i com ens vam trobar l’ajuntament, hem fet una xarxa de whp i correus perquè corri pel poble, i està funcionant molt bé. Anem a per totes!
Quin és el repte mes important que has assolit en política? Rebaixar el deute que ens vam trobar a l’entrar a l'ajuntament, aturar el dèficit de 100.000 euros mensuals, aconseguir el pla d’ajust amb Madrid, posar ordre a l’ajuntament i que els tècnics se n’adonessin que la responsabilitat de l’ajuntament era de l’alcalde, però també d’ells. Això ha fet que hagin canviat la seva manera de treballar.
Què li diries a una dona que s’està plantejant entrar en política? Ho recomanaria a tothom, homes i dones. És una experiència què s’ha de viure i què et canvia,, veus les coses de diferent manera. Jo era molt crítica amb alguns serveis, quan coneixes realment com funciona un ajuntament per dins ho veus diferent.
Ainoa Olza | Secretaria de la dona Baix Llobregat i l’Hospitalet | Octubre de 2018