Núria Cornet, Secretària Dona ERC-Castelldefels

Avui 21 de juny, Dia Internacional de la Comunicació no Sexista, vull recordar la necessitat de dur posades cada dia les ulleres liles, dur-les posades constantment per tenir una mirada vigilant sobre el llenguatge i en general sobre la manera de comunicar.

Al voltant d'aquesta data, L'Institut Català de les Dones i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya organitzen anualment una jornada dedicada a posar en comú els aspectes més rellevants en l'avenç cap a la igualtat de gènere a l'educació, en la promoció i intercanvi d'experiències coeducatives i en la reflexió sobre la fractura digital de gènere que existeix en l'àmbit de les tecnologies comunicatives.

Benvingudes totes les iniciatives i reflexions sobre el sexisme a la comunicació per eradicar i qüestionar estereotips i revertir pràctiques discriminatòries, tant en l'àmbit públic com privat.

Periodistes, comunicadores i persones conscients de la importància de reproduir estereotips a la pàgina escrita, imatge fotografiada, televisada o volcada a les xarxes hem d'estar amatents que aquesta reproducció no es produeixi i puguem tranquil·lament promoure el dret de les dones a una comunicació igualitària, lliure d'estereotips i que no reforci la discriminació femenina en el món del treball, la família o els espais de poder.

L'empenta a la nostra mirada de periodistes i comunicadores es va reforçar fa va vint-i-cinc anys amb iniciatives com l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el Sindicat de Periodistes de Catalunya d'on vaig ser Secretaria de Formació. Calia tenir un lobby que fes pressió sobre les discriminacions que patim la meitat de la població.

Unes quantes treballadores de les redaccions vàrem elaborar un codi periodístic pel tractament de la violència de gènere, codi que s'ha anat renovant i va ser el primer que es feia a casa nostra amb la finalitat de tenir-lo i observar-lo a les redaccions. Des d'aleshores ençà hi ha hagut iniciatives de dones periodistes i comunicadores destacables com el molt ben portat diari digital La Independent i més recentment el lloc #on son les dones, lloc on es denuncia sistemàticament la discriminació de les opinadores als mitjans de comunicació de Catalunya.

Per tenir una mirada vigilant sobre el llenguatge i en general sobre la manera de comunicar, cal lluitar contra la precarietat, violència a la feina, assetjament laboral, bretxa salarial, conciliació, potenciar el lideratge i les veus femenines de periodistes i comunicadores. Aquest és el lema recurrent de les periodistes feministes enguany, el #8MEtsTu.

Ara mateix només hi ha una dona directora d'un mitjà important per audiència, tirada i abast territorial, l'Esther Vera, directora del Ara. Mentrestant, les redaccions són plenes de dones, sovint sense cap poder editorial. Els mitjans de comunicació, sobretot els públics, tenen una missió important, la d'educar l'audiència i aquesta missió no es pot dur a terme si es trameten estereotips sexistes o racistes, discriminatoris.

A tall d'exemple, tot va més enllà d'escriure amb el masculí seguit del femení quan es redacta un text: “dones i homes que hi han participat” i posar “persones” car com diu l'Estrella Montolio, catedràtica de Llengua Espanyola de la Universitat de Barcelona “los saberes de la lengua han de salir de la academia y llegar a la calle. Han de ser “herramientas y reflexión de la sociedad”. Montolio ha treballat amb les administracions públiques i amb l'empresa privada. Al Ministerio de Justícia va revisar el llenguatge jurídic per a democratitzar-lo. Des de la Generalitat ha impartit cursos per ajudar les directives a trencar el sostre de vidre. Està clar que el debat de la comunicació va molt més enllà de dir “médicos” o “médicas” i cal analitzar d'altres biaixos que discriminen les dones.

Irònicament, la catedràtica diu que les dones quan comencen parlar en un àmbit professional s'apliquen el “prefacio de la autodiscriminación ritual”. Ritual que a grosso modo es basa en demanar perdó per ser aquí, sense merèixer-ho...malgrat saber-ne molt. Entre les dones ho reconeixem d'immediat, afegeix, però els homes ho aprofiten per prendre la paraula novament...

Amb la intenció de construir ponts entre periodistes, estudiants i educadors dels mitjans de comunicació per millorar la igualtat de gènere a les redaccions i continguts multimèdia s'ha creat un projecte finançat per la UE amb una plataforma en línia sobre gènere i mitjans de comunicació. Es tracta del projecte Advancing Gender and Equality in Media Industries (AGEMI). https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwiM6e2SssnnAhUPlhQKHfuwDR8QFjADegQIBhAB&url=https%3A%2F%2Fwww.agemi-eu.org%2F&usg=AOvVaw3oANzjZrJ4emEoR50Mc9sc

El debat està servit i el problema plantejat, ara cal no treure'ns les ulleres liles, estar amatents amb tot el que tenim al voltant i no baixar la guàr,dia. Som-hi que som moltes i tenim uns quants aliats.