Durant l'any tenim dates claus per lluitar contra atacs que es produeixen a nenes i dones. N'hi ha de més desconegudes i no per això menys importants, com la d'avui 6 de febrer que reivindiquem l'eliminació de la Mutilació Genital Femenina.

En l'àmbit mundial es considera una violació dels drets humans de dones i nenes i es proclama Dia Mundial el 20 de gener del 2012 però és el 2014 quan l'Assemblea General de Nacions Unides demana als països intensificar esforços per la seva eliminació, creant estratègies inclosa la formació per a personal mèdic, treballadors socials i persones de la comunitat afectada.

Aquí a casa nostra, com en moltes altres coses, som pioneres, i el juny del 2001 el Parlament de Catalunya ja va aprovar una resolució per adoptar mesures contra aquesta pràctica.
Un any després ja es presenta el Protocol per la prevenció de la M.G.F. (vegeu document adjunt).

Perquè ens fem una idea, aquesta pràctica encara es fa a uns 30 països. L'origen d'aquesta és desconegut i és considerada una pràctica cultural a comunitats de diferents religions i diversos àmbits, molt lligat a l'acceptació de la dona/nena dins la seva comunitat. La creença és que la fan per costum o tradició, per controlar-li la seva sexualitat, per raons d'higiene, per estètica o religiosos i fins i tot consideren que si no està mutilada no podrà concebre o posarà en perill a la criatura al moment de néixer. Tot plegat un súmmum de despropòsits contra les dones.

Les conseqüències d'aquesta pràctica es produeixen immediatament ( dolor sever, hemorràgies, infeccions, etc). I a curt i llarg termini amb afectacions a nivell físic (VIH, hepatitis o tètanus, anèmies cròniques, problemes genitourinaris i obstètrics) psicològics ( depressió, terror, confusió de sentiments, por al rebuig de la seva comunitat, por a les relacions sexuals i un llarg etcètera ) i d'àmbit sexual ( disminució de la sensibilitat sexualitat, dolor en les relacions, davallada de l'impuls sexual, anorgàsmia, etcètera ).

Com podem apreciar és una problemàtica molt greu i es calcula que es mutilen unes 3 milions de nenes/adolescents/dones cada any. Són dades molt colpidores que s'han de conèixer per donar visibilitat a una altra forma de violència envers nosaltres.

Tot i que a Catalunya és delicte, igual que a molts països d'origen de les persones que ho practiquen, s'intenta que es deixi de fer per convenciment i no per l'amenaça legal i mitjançat un treball amb la comunitat emigrant amb formació, informació i sensibilització cap a la possible víctima, però per sobre de tot estaran els seus drets si cal actuar legalment.

Com a societat hem de tenir cura de totes les persones i especialment de les que estan en risc. En aquest cas possible mutilació, és molt important la prevenció i aquí entrem en joc la comunitat que envolta la persona que pot viure aquest atac. Segons explica el Protocol hi ha uns indicadors que ens poden posar en alerta, però sempre atesa la situació tan delicada és millor alertar i deixar actuar els professionals qualificats, ja que amb les nostres ganes d'ajudar podem provocar l'efecte contrari.

Penso que per a millorar com a societat cada persona a de ser més empàtica, respectuosa amb la gent que l'envolta i menys individualista. I sobretot entre nosaltres, les dones, crear vincles que ens ajudin a lluitar plegades. Desgastar si cal la paraula SORORITAT.

Acabo recordant a les nostres estimades Carme Forcadell, Dolors Bassa i Marta Rovira que tenim sempre presents i les seves paraules: "Escrivim un futur en tinta lila del feminisme per arribar a ser la República que volem".

Pilar Crivillé i Morelló
Secretària de la Dona ERC Sant Feliu de Llobregat