LA XACRA DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

LA XACRA DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
LA XACRA DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Ainoa Olza Garcia | Secretària de la Dona d’ERC Baix Llobregat i L’Hospitalet

 

La dada és terrible: l’any 2019 es convertirà en un dels més durs, pel que fa a la xacra de la violència masclista. Gairebé 50 dones han estat assassinades per homes del seu entorn, sovint parelles o ex parelles que han deixat un escenari de dolor i d’infants orfes, perquè el feminicidi no afecta només la dona que és assassinada. De  la mateixa manera, l’increment de les agressions sexuals ha crescut de manera notable.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, s’han registrat 1097 denúncies en el que va d’any només en els diferents partits judicials del Baix Llobregat[1]. També ens trobem amb un augment esgarrifós dels casos d’agressions sexuals en grup, que ja representen el 7% del total de casos de violència sexual contra les dones a Catalunya. El cas mes famós va ser el de l’anomenada “La manada”,durant les festes de Pamplona de 2016, i, des de llavors, han anat incrementant aquests comportaments d’agressions en grup a la sortida de discoteques, dels locals d’oci o a les platges, i això ha passat arreu: Manresa, Barceloneta, Canet de Mar, Sabadell, Berga, Tarragona, Cambrils... L’efecte crida, probablement pel tímid tractament judicial del grup de la “La manada”, fa que s’hagin  incrementat aquests comportaments. A Catalunya, hem passat de 2 agressions sexuals en grup al 2016 a 8 el 2018; i durant el primer trimestre d’aquest any ja en portem 6.

Segons dades de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, respecte les agressions sexuals, a diferencia de l'agressor individual, que acostuma a tenir uns 35 anys de mitjana i té una relació de confiança amb la víctima, perquè és del seu entorn pròxim o familiar, els agressors en grup tenen entre 20-25 anys, normalmentno coneixen la víctima (o la coneixen moments abans de l’agressió, sovint en ambients d’oci), una gran majoria tenen parella i la meitat consumeixen alcohol i/o drogues. Un tret característic nou d’aquest tipus d’agressions és que, sovint, el propi grup agressor grava l’agressió amb el mòbil, per a vanagloriar-se i exhibir el seu domini davant d’altres “col·legues”, creant ells mateixos les proves que acabaran incriminant-los. Persones expertes en aquest àmbit, asseguren que les agressions sexuals en grup tenen un component ideològic, un rerefons masclista de domini envers les dones però també envers la resta d’homes del grup, amb un increment de la violència alhora que una disminució de la responsabilitat entre tots els agressors o els que no agredeixen però miren sense fer res per parar l’agressió.

Una societat que genera aquests tipus de comportament requereix d’una profunda reflexió i, també, d’una reacció que sacsegi les nostres consciències, sovint acomodades. Crec que ens hem de preguntar què està passant per a que els homes puguin sentir-se lliures per actuar d’aquesta manera tan violenta, sentint-se gairebé impunes. En quins referents s’estan emmirallant, com estem educant els infants i adolescents, com ens comportem les persones adultes, quins son els ímputs socioculturals que els arriben per diferents àmbits (pel·lícules, series, fins i tot el porno, i altres mitjans de comunicació) i els empenyen a aquest tipus d’agressions. I evidentment com podem eradicar aquest tipus de violències?