Montserrat M. Vilardosa i Tomàs, Candidata al Congreso (per Barcelona) en 12ª posició per ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet al 2019.

Edat: En faré 56 enguany.

Lloc de naixement: Esparreguera

On vius i des de quan: A Esparreguera, hi vaig néixer i sempre hi he viscut.

Professió: Malgrat que sóc Graduada en Humanitats, gairebé sempre he treballat vinculada al món de les finances i la construcció.

Família: Estic casada amb el meu nòvio dels 14 anys i tinc dos fills, de 29 i 31, ara però, convisc amb el meu home, la meva mare de 80 anys i la meva sogra de 98. Ho explico perquè és també una declaració política, crec que les persones han de viure en família, del tipus que sigui, i crec que la societat ha de promoure l'urbanisme feminista i l'ajut a les cures per tal que la gent no es vegi obligada a recloure's en institucions si no és estrictament necessari.

Aficions: Lectura i muntanya o muntanya i lectura.

Estàs afiliada o ets simpatitzant d’alguna organització? Sóc militant d'ERC i de World Wild Life.

Quan i Què et va motivar a entrar en política? Per qüestions familiars sempre he estat al cas del món de la política i, quan ERC em van proposar entrar a la política activa em va costar poc fer el pas. Va ser quan vaig creure que, per experiència, podia aportar alguna cosa al meu municipi.

Com va ser el teu inici en política? Tot va començar amb una conversa amb un candidat, en Josep Rovira, que em va demanar per fer un cafè. Al cap de dues setmanes em va demanar si volia formar part de la seva llista, en el número 14 i, en pocs dies vaig passar a militar a ERC i fer-me càrrec de temes com Medi Ambient, Participació Ciutadana, Urbanisme, després vaig ser la número tres i vaig passar a ser Portaveu i candidata a l'alcaldia el 2015. Per part del meu partit mai he patit entrebancs, més aviat el contrari, per part d'altres tots els que han pogut o més, però això diuen que forma part del joc.

Com compagines feina i política? Ara mateix estic en un impasse, tant de feina com de política, em toca fer de cap de campanya del nou candidat al municipi, ja que, des del principi, vaig dir que només faria de regidora durant 8 anys. Crec que és molt saludable posar-se dates de caducitat, si més no per a algú com jo, que sempre necessito nous reptes. Passades les eleccions municipals veuré quin camí emprenc i si el meu partit espera res de mi.

Què és el que et porta a anar a llistes fora de Catalunya? Ara com ara, em toca quedar-me “a casa”, ja que, no he entrat directament al Congreso de los Diputados. No sé si hi acabaré anant, reconec que m'agradaria, per molts i diversos motius, el primer, gairebé inconfessable, per la part periodística que sempre m'ha acompanyat, vaig ser locutora-redactora d'informatius de ràdio durant un temps, i, sobretot, per totes aquelles polítiques mediambientals que ens afecten, i molt, a totes les catalanes i que depenen només de Madrid.

Què és el que mes t’agradaria aconseguir a través de la política en el teu nou càrrec? Primer, m'agrada creure que tot allò que faig té un objectiu final: la República Catalana. És clar, però, que jo sóc una peça més de l'engranatge i per això confio en Esquerra per tal d'arribar-hi. Ara bé, m'agradaria tenir l'oportunitat de treballar en la consecució de fites que penso que són imprescindibles com la Llei de Residu Zero, un nou disseny de la gestió dels residus a Catalunya, que no sigui el d'ara, dissenyat només per afavorir a les empreses gestores, i l'impuls de qualsevol projecte directament relacionat amb temes mediambientals, de natura i d'agricultura i ramaderia també.

Has viscut situacions de masclisme en l’àmbit de la política? Les dones sempre vivim situacions de masclisme, no conec cap dona que no hagi patit assetjament, d'un o altre sentit, ocultació de la seva tasca o haver de suportar expressions que et vexen. Curiosament, jo que vinc d'un món laboral d'homes, on el masclisme “se li suposa”, és en la política on he sentit el masclisme més descaradament. Pel fet de ser dona m'he trobat que s'ha menystingut la meva autoritat i, fins i tot, he hagut de suportar comentaris ofensius, sembla que no ens n'acabem de sortir.

Què li diries a una dona que vol entrar en política? Que ho faci, que no en dubti ni un instant. Moltes dones et diuen que no s'hi fiquen perquè els sembla que calen uns coneixements molt especialitzats. Jo els dic sempre el mateix: si saps portar una casa, saps portar un ajuntament. Evidentment que la formació et dóna unes certes seguretats, però no et dóna el seny ni la capacitat de gestió i tampoc et dóna la ideologia. Ara mateix, hi ha moltes noies amb formació que comencen a atrevir-se a entrar-hi, malauradament el sostre de vidre hi és i costa molt trencar-lo.

I per últim, qualsevol cosa que vulguis dir, aquest és el lloc i el moment!

El món que ens ha tocat viure és força complex i hi ha molts moments que ens pot sembla difícil de gestionar tota aquesta complexitat. Mireu, el meu fill petit fa cinc anys que viu a l'estranger, és cooperant -dels que no cobren- en una ONG que assisteix els guetos dels camps de refugiats sirians i jo sempre presumeixo que els meus fills m'han educat molt bé, per això, sé que és en aquests espais, els camps de refugiats, on podem veure la misèria humana i la misèria d'una Europa envellida i avariciosa que, de segles, ha condemnat, ella i els seus descendents d'EUA, a la misèria. Una Europa-EUA que s'ha inventat el nom de “tercer món” i l'ha creat expressament, que ha colonitzat i extret recursos d'arreu i, al damunt, ha castigat aquelles zones amb un deute extern creat ad hoc per perpetuar el colonialisme. Què puc fer-hi jo? Doncs bé, cadascú pot fer alguna cosa, des dels activistes fins a la persona més senzilla, només prenent consciència, consumint responsablement, fent-nos la pregunta més antiga del món: per què?, ja estem fent un pas de gegant. Siguis home o dona, pregunta't: per què?

Ainoa Olza Garcia, Secretària de la Dona Baix Llobregat i l’Hospitalet.

13 Maig 2019.