Opinió

Día d'acció per a la salut de les Dones

Día d'acció per a la salut de les Dones
Día d'acció per a la salut de les Dones

Herminia Villena Collado, Regidora ERC-Esplugues de Llobregat , metgessa especialista en pediatria jubilada des de setembre de 2016.

 

Parlar de Dones i Salut és parlar d'un tema complex, "polièdric",(o interseccional com se'ns diu des de les polítiques europees). El sexe biològic condiciona la salut en tant que dones i homes pateixen algunes malalties diferents pel fet de tenir uns òrgans genitals diferents. A partir d'aquí, no es pot parlar de sexe, sinó de gènere. Homes i dones, amb les mateixes malalties presenten simptomatologia diferent, per uns condicionants biològics, morfològics i psicològics. També es podria dir que la manera com viuen la salut i la malaltia és diferent entre ambdós sexes, i és veritat que hi ha diferències, però ja no són degudes solament a factors psicològics i biològics sinó que ja estan condicionats per factors socials, el que s'anomenen determinants socials de la salut: identitat de gènere, família, estils de vida, educació, cultura, origen, accés a la salut, atur, condicions laborals, treball remunerat, etc. Aquests factors originen desigualtats i són modificables políticament.


Per desigualtats de gènere en la salut entenem les diferències per raó de gènere, injustes, innecessàries i evitables. Com en altres aspectes del gènere les desigualtats principals en la salut, s'originen en la divisió sexual del treball i en l'accés als diferents recursos i esferes de poder. Sempre recordo quan penso en aquest tema, el vídeo de fa un o dos anys sobre gènere i salut: https://www.youtube.com/watch?v=s82iF2ew-yk. Com una imatge val més que mil paraules us aconsello que el visualitzeu. La desigualtat de gènere, porta a tenir diferents oportunitats per gaudir de la salut, ja que condiciona la tendència a emmalaltir, la càrrega de la malaltia, la discapacitat, l'accés a l'atenció sanitària i la mortalitat, inclús una diferència de tracte pel sistema sanitari.
Encara que es comença a parlar de gènere als anys 50 del segle passat, el gènere ha estat l'últim determinant social de la salut incorporat a les polítiques sanitàries. I és lamentable, ja que és un factor comú que s'afegeix de manera simultània i acumulativa a la resta de determinants. A Catalunya no ha estat fins als darrers dotze mesos que no hi ha hagut unes mesures concretes i per escrit, per impulsar la perspectiva de gènere en les polítiques de salut. I ara, com sempre passa, estan proliferant tota mena de guies i protocols que, esperem es posin en pràctica.


Per il·lustrar una mica el problema es poden posar molts exemples. Una de les més grans injustícies universals, és la mortalitat perinatal de les mares, ja que comporta una doble segregació en el rol de la maternitat. Les dones vivim més que els homes però amb pitjor qualitat de vida; tenim uns hàbits més saludables però una pitjor percepció del nostre estat de salut. Les dones tenim una major quantitat de malalties cròniques i invalidants i patim més dolors habituals que condicionen el treball diari i la son. La doble jornada laboral i la desproporció en la distribució de les cures són un important condicionant d'aquestes diferències. Les dones de classe més baixa tenen menys estudis, menors salaris, més estrès laboral i solen tenir més càrregues i cures familiars. La precarietat laboral i el treball "en negre" fan que vagin malaltes a treballar o que s'hi incorporin abans de temps.


"Les dones són millors pacients que els homes" o no? O estan condicionades pel rol social de submissió i docilitat? Van més al metge i es queixen més. Estan "més preparades" socialment per mostrar les seves "fragilitats". També prenen moltes més pastilles "per tirar endavant" però no se'ls valora per aquest mèrit, sinó que se les pren com a "pastilleres" o "addictes al Gelocatil". Fa uns dies van sortir els resultats d'un estudi en què es demostra que la mortalitat per infart en les dones és el doble que en els homes, degut sobretot a factors socials, les dones amb infart són més grans, tenen més malalties acompanyants, i "minimitzen els símptomes, esperen a veure si passen" i en arribar més tard, els hi fan menys angioplàsties que als homes; així mateix, "els símptomes són confosos moltes vegades amb ansietat" i es conclou que cal "formar els professionals perquè puguin establir el diagnòstic d'infart en les dones de manera més precoç" i sabeu el que em molesta de manera personal? Que quan feia guàrdies (fins als 40 anys i ara en tinc 68), això ja se sabia, jo ho sabia perquè l'havia vist, i encara no s'ha introduït del tot en la mentalitat de molts homes sanitaris que consideren les dones ansioses i histèriques! És dur de dir-ho però encara que no sigui freqüent, estem així. No solament hi ha desigualtat de gènere en la salut, sinó que encara impera el masclisme en una professió que, paradoxalment, està feminitzada en la sanitat pública degut a una redundant desigualtat de gènere: les dones escullen exercir en la pública, entre altres coses, per tenir més facilitat per conciliar la vida laboral i les cures familiars.


I com que el tema dona per a un munt d'articles i m'han dit que no ha de ser llarg, us deso aquí uns quants enllaços per si teniu curiositat per llegir-ne alguna cosa més.https://www.ara.cat/especials/catserveis/salut-millor-dones-tothom_0_2080591976.html

https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/revista17-art2-desigualtats-genere-en-salut.pdf

http://salutweb.gencat.cat/web/.content/_departament/publicacions/eines-per-a-la-planificacio-de-salut/guia_intro_planificacio_salut_definitiu.pdf

https://www.ccma.cat/324/les-dones-tenen-mes-risc-de-morir-despres-dun-infart-degut-a-factors-socials/noticia/2921119/

http://farmaceuticosmundi.org/wp-content/uploads/2015/12/Equidad-de-genero-y-salud.pdf

http://www2.san.gva.es/prof/enfermeria/revistapdf4/avances_enfermeria/Genero%20y%20desigualdades%20en%20salud.pdf