Ainoa Olza Garcia, Candidata d’ERC Torrelles de Llobregat i Secretària de la Dona Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Edat: 42 anys

Lloc de naixement: Terrassa...de casualitat i per urgència.

On vius i des de quan: Visc a Torrelles des de fa 7 anys. He viscut gairebé tota la vida a Barcelona, a l’Eixample esquerra, a Sants i Hostafranchs.

Professió:  Treballo des de fa 15 anys a l’IRB com a tècnic de laboratori de recerca, donant suport a aquelles persones que investiguen amb la mosca de la fruita (drosophila melanogaster).

Vaig estudiar psicologia i diversos postgraus relacionats amb infants, adolescents i família, però no m’hi he dedicat tot i que m’apassiona.

Família: tinc dues nenes de 6 i 9 anys, i estic separada.

Aficions: la bici de muntanya, anar al teatre, llegir, mirar series, fer manualitats amb les meves filles i sobretot passar estones amb la gent que estimo i riure molt.

Estàs afiliada o ets simpatitzant d’alguna organització? Ara mateix a banda d’ERC, estic vinculada a l’ateneu de Torrelles a traves de les meves filles.

Quan vaig arribar a Torrelles, amb un grup de mares (de les dues escoles del poble) vam crear un espai de criança, l’espai CREIXEM JUNTS, per tal de fer xarxa de famílies. Ens reuníem una tarda a l’associació de dones (El Pla de les Bruixes),i fèiem activitats pels nostres infants. Va ser molt bonic i enriquidor, i va fer que ens coneixèssim molt, i creéssim llassos molt forts.

Per altra banda fa anys vaig estar vinculada a Vicenç Ferrer apadrinant una nena durant molts anys. M’hagués agradat molt poder anar a conèixer la tasca d’aquest ONG, especialment amb les dones i les castes a l’Índia.

Quan i Què et va motivar a entrar en política? Sempre m’ha agradat estar al cas de la política, i a casa sempre se n’ha parlat. Al 2009 amb l’estatut vaig començar a interessar-me molt mes. Va coincidir que vaig ser mare i crec que la meva presa de consciència de la injustícia que estàvem vivint i el país que deixaria a les meves filles es va aguditzar.

Però va ser fa tres anys, quan al costat de l’escola de les nenes, Vodafone va instal·lar una antena, i amb un grup de pares i mares ens vam posar a lluitar perquè la reubiquessin en un lloc mes adient. Això em va permetre conèixer molta gent, de tots els partits, i òbviament de l’ajuntament de Torrelles. Finalment vam aconseguir que tots els GP del Parlament signessin per unanimitat una Proposta de Resolució que vam proposar a favor de mediar per aquesta reubicació. Va ser un repte que pensava inabastable, però ho vam fer!

Suposo que van convergir diverses coses, la situació política del país, la meva presa de consciència, i veure que mitjançant l’activisme social podia produir canvis que fossin bons per a la gent. I va ser llavors quan l’actual cap de llista d’ERC-Torrelles, en Josep-Manuel Rafí em va demanar que entrés a la SL.

Com va ser el teu inici en política? Va ser fàcil. Tots els meus companys m’ho van posar fàcil perquè m’integrés còmodament. Em van obrir portes, em van ajudar, i em van acompanyar en tot el procés. Estic summament contenta i orgullosa de totes i tots ells, ara som com una família.

Per altra banda, els companys i companyes de comarcal, m’han fet confiança donant-me l’oportunitat de desenvolupar, a traves de la secretaria de la Dona Comarcal, una feina que m’agrada moltíssim i que em permet conèixer gent interessantíssima i aprendre cada dia, alhora que posar-me al servei de les dones de la comarca.

Com compagines feina i política? Doncs sincerament és força difícil i he de fer meravelles logístiques, especialment amb dues nenes. Però com els meus companys segueixen ajudant-me en tot, adeqüem molt bé els horaris i el lloc de les reunions per a poder-ho compaginar tot.

Has viscut situacions de masclisme en l’àmbit de la política? De masclisme flagrant no, però de micromasclismes “acceptats” socialment crec que totes les dones ens en trobem diàriament. I és molt típic que es dirigeixin mes als homes que a les dones, que es facin bromes masclistes poc afortunades i fins i tot desagradables o que et diguin nena “de forma carinyosa”.

Què és el que mes t’agradaria aconseguir a través de la política en el teu municipi? M’agradaria canviar moltes coses, però crec que el mes important és establir un model de poble molt mes integrador, participatiu i acollidor amb tothom (infants, gent gran, esportistes, estudiants, comerç, pagesia). I per a fer això volem fer-ho mitjançant taules de participació.

Com a persona que està en formació (entenc que tota la vida ens estem formant), i com a mare de dues nenes, crec imprescindible que Torrelles tingui un PEC (Pla Educatiu de Ciutat) que faci de nucli impulsor de la comunitat.

Alhora, com a dona, crec que Torrelles ha de ser municipi feminista (que encara no ho és), posant la mirada de gènere en totes les seves àrees i polítiques, inclosos evidentment els pressupostos.

Què li diries a una dona que vol entrar en política? Que ho faci, que entri, que només així podrem canviar les coses, que mentre mes dones fent política siguem, mes just serà aquest mon. Perquè les dones som la meitat (i una mica mes) de la població, i hem d’estar com a mínim, a la meitat dels llocs de direcció i decisió!

I per últim, qualsevol cosa que vulguis dir, aquest és el lloc i el moment! Cada dia és un repte que encaro amb moltíssima il·lusió, crec que serà dur i segurament de vegades pesat, però alhora apassionant i molt motivador. Perquè la lluita pel bé social a traves de la política, és imprescindible, i crec que les dones republicanes, feministes i ecologistes hem de ser abanderades d’aquesta lluita!