Rosa Batalla Pascual, Candidata de ERC-L’Hospitalet de Llobregat a les properes Eleccions Municipals 2019.

Nom: Rosa Batalla Pascual

Edat: 58

Lloc de naixement: Barcelona

On vius i des de quan: Al barri de Santa Eulàlia de l’H fa més de 20 anys que hi visc,  la meva infància la vaig passar al barri de la Torrassa, passat el pont d’en Jordà, on encara hi viuen els meus pares.

Professió: Funcionària del cos superior de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, llicenciada en dret, com a servidora pública estic al servei del meu país i els seus ciutadans.

Família: Tinc una gran família, sempre hi són, els pares, germans, nebots i el més important, dos fills que ja s’han independitzat de casa, la Joana, que té 31 anys, de formació pediatra,  i  que amb la seva parella, en Marc, aquest any passat han tingut un nen i per tant sóc àvia, i en Gerard, que en té 27, i de formació enginyer industrial.

Aficions: M’agrada molt viatjar, petites escapades que em donen energia.

Estàs afiliada o ets simpatitzant d’alguna organització? ERC, Omnium, ANC, Associació contra el hambre, Fundacíó Pasqual Maragall per l’Alhzeimer i el sindicat Intersindical-CSC.

Quan i Què et va motivar a entrar en política? Com anècdota, recordo que quan era petita, el meu avi a casa, un pis petit del barri de la Torrassa on hi vivíem tots junts llavors, escoltava la ràdio “La Pirinaica”, amb la ma pegada a l’orella i ja el sentia renegar contra Franco i tota la seva parentela. Sempre m’he sentit catalana i d’esquerres, però va ser amb la sentència de juny 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut que en vaig començar a neguitejar, l’any 2012 vaig assistir al Palau Sant Jordi en la sessió constitutiva de l’ANC, i en vaig associar, vaig ser present també a la primera reunió de constitució de l’ANC l’H, de la que vaig ser coordinadora del maig 2013 al maig 2014.

Com va ser el teu inici en política? Com a coordinadora ANC l’H vaig conèixer ERC i el seu gran equip de persones i el 2015 ja vaig anar a les llistes municipals amb en Toni Garcia com a candidat a l’alcaldia. Sempre m’he sentit recolzada i al cap i a fi, tinc la convicció que hi sóc per aportar el meu petit gra de sorra.

Com compagines feina i política? Al llarg de la meva vida, he hagut de compaginar, feina, estudis, fills,  família, i amistats. Ha estat difícil, però sempre he comptat amb l’ajuda de la família. Ara, a aquests aspectes hi sumo la política. En conjunt tot forma part de la meva vida i no prescindeixo de res, m’organitzo.

Has viscut situacions de masclisme en l’àmbit de la política? Bé, en totes les relacions que ens envolten hi ha un toc patriarcal i masclista, a vegades costa i tot d’adonar-nos: quan ens obren la porta, quan en la salutació ens fan petons i als companys homes els donen la mà, etc, etc. Tot això ha de canviar, començant per nosaltres mateixes, ho hem d’assumir i interioritzar, la lluita per la igualtat de gènere començar dins de cada una de nosaltres, en com tractem els nostres fills i filles, les nostres parelles, en les relacions a la feina, en el dia a dia.

Què és el que mes t’agradaria aconseguir a través de la política en el teu municipi? M’agradaria molt aconseguir que els meus veïns hi participessin més, s’involucressin i contribuíssim en les decisions dels temes i qüestions de la ciutat que els afecten. Per mi és essencial per enfortir la democràcia i aconseguir millorar la vida i el món en què estem immersos.

Què li diries a una dona que vol entrar en política? Endavant, ja estàs trigant!. Les dones hem de perdre la por, ens hem d’apoderar i entrar en tots els sectors de decisió i poder  de la nostra societat. Només així s’aconseguirà un canvi en positiu. Ara mateix tenim les estructures i organismes de poder que són conseqüència d’anys, perdó de segles de patriarcat i masclisme i tot en conjunt és molt i molt millorable.

I per últim, qualsevol cosa que vulguis dir, aquest és el lloc i el moment! Personalment, m’ha costat molt fer el pas a l’activisme polític, però mai és massa tard.  I penso en el futur dels que vénen empenyent, com els podem deixar un món i una vida que siguin dignes de ser viscudes. Ara per ara, hi ha molta feina a fer:  necessitats bàsiques de les famílies (casa, salut, educació) no estan cobertes, canvi climàtic, drets civils, polítics i socials amenaçats: llibertats d’expressió, de reunió, d’associació, enfortir democràcia i la separació de poders, justícia social, etc..

Ainoa Olza Garcia, Secretària de la Dona Baix Llobregat i l’Hospitalet.