Herminia Villena Collado, Candidata Esplugues de Llobregat a les Eleccions Municipals 2019.

Edat: 67

Lloc de naixement: Cartagena (Murcia)

On vius i des de quan: Visc a Esplugues des de 1990. Abans al barri del costat, de l’Hospitalet de Llobregat, on vaig arribar en setembre de 1980.

Professió: metgessa especialista en pediatria. Jubilada des de setembre de 2016. Treballo al barri on visc des del 1989.

Família: casada amb un català lleidatà que vaig conéixer fent la mili a Cartagena. Tenim un fill de 36 anys i un net de 5 mesos. Consogres, fill i companya i net i nosaltres vivim tots al barri de Can vidalet.

Aficions: lectura, activitats culturals, passejar, viatjar

Estàs afiliada o ets simpatitzant d’alguna organització? No.

Quan i Què et va motivar a entrar en política? Va ser pel meu home. Era simpatitzant d’ERC i després d’ANC. Vam colaborar amb els d’ERC per a les Municipals de 2011 sense entrar en cap llista. Començaren tots els actes a favor de la Independència i varem  participar en un dels primers actes demanant un referendum. Van ser-hi a la taula, Jaume Marfany d’ANC, Ramoncin, com a partidari del referendum no independentista i el meu home Jordi Casals i jo. Seguíem en contacte continu amb esquerra. Em sembla que va ser al setembre de 2014 que el núm 1 d’Esplugues, l’Oriol Torras, me’n va proposar ser la núm 2. Per poc em desmaio. Vaig trigar tres mesos en decidir-me. Van ser molt pacients...Jo no estava gens ni mica interessada per exercir la política. Suposava un compromís molt gros per a mí.

Com va ser el teu inici en la politica? Em van ajudar molt. La gent del barri em coneixia i encara que no tinguéssin les mateixes idees que jo, em felicitaven… Coneixia tot el barri, la seva gent. Coneixia tota Esplugues perquè ens agrada passejar, però no coneixia les entitats i la gent que no fos la del nostre barri. Va ser molt interessant i hi he aprés moltes coses, tan de la gent com dels assumptes municipals. La gent del partit m’ha ajudat molt i em sento lliure (soc independent) i estic contenta.

Com compagines feina i politica? Abans de jubilar-me era molt cansat. Vaig haver de justificar totes les absències, i a més totes les hores van ser deduïdes dels dies graciables. Vaig recuperar totes i cadascuna de les hores perdudes del meu horari laboral. El problema era que, treballant de tarda, totes les activitats, se solapaven amb l’horari laboral. Haviem de tancar l’agenda una hora abans i sempre havia de sortir a correcuita. Els últims mesos abans de jubilar-me van ser durs. Les famílies dels pacients ho entenien, sempre ens hem estimat mutuament. Potser els meus companys de feina, entre els quals hi havia pocs independentistes, no entenien molt bé el que feia, però no em van posar entrebancs, encara que molts cops van haver de fer urgències “meves”. L’única dificultat que vaig tenir va ser que el conseller de sanitat fos “nostre” i ni jo ni els meus companys de feina estavem ni estem d’acord amb les retallades de sanitat i en la seva repercusió a l’AP i de com s’ha anat desenvolupant l’assumpte fins ara.

Has viscut situacions de masclisme en l’àmbit de la política? Jo no. Sempre hi ha les situacions del masclime implícit i incoscient encara en el caràcter d’homes i dones, (en mí mateixa, perquè soc gran) que haurem de desterrar entre tots i totes.I en general, vivim en una societat encara masclista.

Què és el que mes t’agradaria aconseguir a través de la política en el teu municipi? Canvi de model de ciutat; conexió dels barris, sobre tot del meu, aïllat durant dècades de la resta d’Esplugues; retomar el catàleg de patrimoni per no perdre el que queda encara; cultura per a tothom; habitatge de lloguer; revisar problemàtica gent gran i famílies vulnerables.

Què li diries a una dona que vol entrar en política? Que és molt difícil, si te feina i família i nens, de compaginar, donada la infima protecció de la parentalitat, els horaris, les cures no compartides, etc tots problemes comuns per a qualsevol dona es dediqui a allò que es dediqui. A mí, la veritat, potser perquè hi he arribat tard, l’exercici de la política no m’apassiona; l’he agafada com a una responsabilitat, i em suposa molt d’estrès, per tant no puc transmetre l’entusiasme que veig en d’altres companys i companyes. No obstant això, m’ho passo molt bé amb els meus companys.

I per últim, qualsevol cosa que vulguis dir, aquest és el lloc i el moment! Els interessos polítics i de partit, mai ens haurien de deformar la realitat per adaptar-la al nostre gust. La responsabilitat i l’honradesa  haurien de presidir sempre la nostra actuació.

Ainoa Olza Garcia, Secretària de la Dona Baix Llobregat i l’Hospitalet.