MAITE AYMERICH BOLTÀ, Alcaldessa Sant Vicenç dels Horts i Candidata ERC-Sant Vicenç/Junts per Sant Vicenç a les Eleccions Municipals 2019.

Té 55 anys, és mare d’un noi i una noia, nascuda a Sant Vicenç dels Horts, on hi viu i hi treballa. És llicenciada en Filosofia i Ciències de l’educació, professional de la piscopedagogia i educadora social. Va treballar molts anys en l’àmbit social, fins que es va passar al camp de l’ensenyament com orientadora a l’Institut Gabriela Mistral de Sant Vicenç. Des del 2007 treballa a l’Equip d’assessorament piscopedagogica del departament d’Ensenyament a Sant Vicenç i n’ha estat la directora.

Durant molt temps ha combinat seva la tasca com a alcaldessa amb la seva feina a l’EAP. Des de Juliol 2017 es dedica exclusivament a alcaldia i fa pocs mesos és també vice-presidenta de l’AMB a l’àrea d’Internacional i cooperació.

Aficions  Caminar per la muntanya, llegir, escriure poesia, la restauració de mobles antics, cuinar, el cinema i el teatre.

Afiliada  És membre d’ OMNIUM i l’ANC, de l’Associació de Veïns de Vila Vella de Sant Vicenç dels Horts, ha estat Presidenta del CEL de Sant Vicenç (Centre d’estudis Locals), i  vinculada a associacions de Sant Vicenç per temes d’Educació en el lleure, cultura popular, teatre, medi ambient i defensa del territori. El 2001 va encapçalar la plataforma cívica contra el projecte urbanístic de La Façana i posteriorment amb el Col.lectiu contra l’Area Residencial Estratègica a la zona del Parc Agrari,  va liderar l’organització d’una consulta ciutadana sobre aquest projecte.

Quan i que et va motivar a entrar en política?  

Vaig coincidir amb la gent d’ERC SVH  quan era l’únic partit que donava suport a l’oposició del projecte urbanístic que hi havia fa uns 18 anys al Parc Agrari.  En aquell moment només hi havia un regidor d’ERC a l’ajuntament de Sant Vicenç. Tant les afinitats personals com les ideològiques van fer que m’impliqués en el seu projecte de poble i que els ajudés.  Vaig començar a participar en les seves reunions de treball i em vaig anar involucrant per ajudar-los i a anar a llistes del 2003. Després, quan l’Oriol Junqueras comença a idear una nova manera d’aglutinar persones diverses i  compromeses que estimen el poble  i que estan disposades a fer possible un canvi real al nostre municipi em vaig posar a treballar colze a colze per poder fer realitat el que avui coneixem com a Junts per Sant Vicenç (ERC+Vicentins pel Canvi) i que ha estat clau d’èxit per fer polítiques centrades en les persones.

Com va ser el teu inici en la política? 

Crec que la política es fa des del compromís i la voluntat de participar activament en la societat. La política es fa des de qualsevol organització humana que treballi i destini part del seu temps a incidir, proposar, defensar i millorar la manera com es fan realitat els valors socialment acceptats. I també es fa des dels partits polítics els quals plategen, a través dels seus idearis, propostes concretes de com gestionar els recursos i aplicar polítiques publiques des dels governs i les institucions. En funció dels idearis polítics les propostes de polítiques concretes seran d’una manera o d’una altra.

El meu inici a la política va començar des de l’organització social i l’associacionisme. Després vaig col.laborar en la definició d’un projecte de poble juntament amb ERC i havia anat a llistes d’ERC i de JUNTSxSVH.  

El 2015 vaig entrar de com a regidora de Cultura i de Solidaritat, Cooperació i Voluntariat cosa que vaig  compaginar amb la meva feina. Quan l’Oriol va ser nomenat vice-president de la Generalitat de Catalunya vam fer el relleu. Sabíem que això podia passar però no pensàvem que passaria tan aviat i durant un temps vaig compaginar l’alcaldia amb la meva feina com a directora de l’EAP.

L’Oriol em va demanar que assumís l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts i aquesta petició requeria més que mai el meu compromís. Vivim un moment històric molt important que demana que cadascú faci tot allò que és a les seves mans.

Has hagut de deixar la feina per a fer d’alcaldessa o podies compaginar-la?

 Jo vaig incorporar-me 29 desembre 2015 com a alcaldessa i fins el setembre de 2017 vaig compaginar l’alcaldia i feina a jornada complerta. Era una situació molt complicada que demanava un esforç molt gran. Sant Vicenç és un municipi prou gran per tenir en plena dedicació la seva alcaldessa.

Has viscut situacions de masclisme a la teva vida política? 

Sí, sobretot de micromasclimes: aquelles relacions més imperceptibles, fins i tot socialment acceptades que et releguen i atribueixen unes qualitats i maneres de fer simplement pel fet de ser dona. Combatre aquestes atribucions no és senzill i requereix un sobreesforç, una autorevisió i una valoració personal de si exerciràs l’status del càrrec fent-ne o no militància de denuncia i reivindicació d’un tracte igualitari. Alhora has de fer una acte d’introspecció i revisar tots els tics masclistes que han llaurat la teva matriu de pensament. Tenim una responsabilitat i cal no desaprofitar-la.

Quan més amunt ets en lloc de cert poder i representació més evident es fa l’efecte del patriarcat perquè quan més amunt ets menys dones hi ha. El sostre de vidre s’evidencia en tota la seva cruesa: a quants alts càrrecs se’ls pregunta com compaginen la vida política amb la criança dels seus fills?. Sovint el tracte que reps és paternalista i protector, com si fossis una cosa delicada i feble o directament d’inferioritat (nena, carinyo...).  I has de combatre aquest tracte i fer escoltar la teva veu amb un esforç de criteri, oportunitat i convicció que no es demana als companys. I ha altres maneres de respondre a aquest tracte...

I això no passa només en l’àmbit polític sinó també passa que part de la ciutadania s’adreça a l’alcaldessa d’una manera diferent que si fos un alcalde. M’he sentit més tractada com una dona en l’exercici polític que no pas en el professional i això no és bo.

A nivell del nostre partit també cal que fem una revisió sincera de com acomplim amb l’igualtat d’oportunitats. El masclisme perjudica tant els homes com les dones i els distribueix a partir d’uns preconceptes que sovint no permeten que desenvolupem les nostres potencialitats o ens predisposen a un exessiu esforç per a desenvolupar-les. Aquesta limitació afecta tant les dones com els homes.

Quin és el repte més important que has assolit en política?

Vaig entrar en política molt significada contra un projecte d’urbanització de la zona agrícola i  gràcies a la meva implicació política i la possibilitat de governar, en aquest mandat hem sol·licitat que les hectàrees que havien de ser urbanitzades passin a formar part del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Però crec que el repte més important que hem assolit és haver posat Sant Vicenç al nivell dels municipis de l’entorn pel que fa a serveis a la ciutadania i equipaments. De fet tenim en marxa la construcció de dos centres cívics, hem posat al dia les instal·lacions esportives, culturals i socials,  tenim en projecte la residència municipal per a la gent gran i la nova llar d’infants El Petit Mamut. Sant Vicenç avui no té res a envejar dels pobles veïns.

I això ens ha permès encetar nous reptes que veuran la llum en un futur molt proper: desenvolupar un parc d’habitatge públic de lloguer, convertir la zona del riu en un gran parc fluvial per a la ciutadania, transformar la configuració urbana del nostre municipi per tal que esdevingui atractiva i amable amb la gent que hi viu. Aspirem a tenir un municipi de màxima qualitat, recuperant espais que estan degradats i infrautilitzats, com ara l’eix 4 camins,  per a convertir-los en una zona d’activitat econòmica, de formació i innovació metropolitanes i ser reclam i referents de projectes concrets al voltant de l’alimentació i la gastronomia.  

Què és el que mes t’agradaria aconseguir a través de la política a Sant Vicenç dels Horts?

Que Sant Vicenç dels Horts esdevingui aquella ciutat que respon a les necessitats de totes les persones que l’habiten conservant alhora l’esperit de poble que ens identifica, ens fa sentir comunitat i ens agermana. Que els vicentins i vicentines trobin a Sant Vicenç aquell entorn on viure-hi, relacionar-se i arrelar el seu projecte de vida.

Què li diries a una dona que vol entrar en política?

Que ho faci! El món necessita que el 50% dels seus habitants diguin la seva, i la única manera de dir la nostra és que hi siguem. L’animaria a exercir de ciutadana i representar la població.

AINOA OLZA, Secretària de la Dona ERC Baix Llobregat i l’Hospitalet, 1  Febrer 2019, Sant Vicenç dels Horts