BÀRBARA LLIGADAS,  Candidata ERC Viladecans a les Eleccions Municipals 2019.

Bàrbara LLigadas Muñoz, 35 anys, viu a Viladecans des de sempre. És politòloga i antropòloga, ha exercit com a alliberada del Baix Llobregat i desprès com a assessora ERC. Te una nena de10 anys i un nen de 6anys i viu en parella.

Aficions en general te poc temps per a dedicar a les aficions, però li encanten i devora series (Borgen, Game of thrones, Vikings, House of Cars, the black list, Anatomia de Grey, This is Us, Sense Date, Girls) i literatura, passar temps amb els fills la fa desconnectar molt, anar a la muntanya i de tan en tan fer algun viatge.

Afiliada a casa estan afiliats a OMNIUM i a OXFAM, malgrat no hi poden dedicar temps. Pels fills, que segueixen la tradició familiar, està vinculada al mon escolta i agrupació de teatre.

Quan i què et va motivar a entrar en política?  D’adolescent va venir la tele de Viladecans a la porta de l’institut a preguntar sobre política i al veure com havia respost vaig adonar-me que el tema m’interessava. Tenia clar que volia fer antropologia, però al ser una carrera de segon cicle havia de fer quelcom abans. Un dia vaig descobrir que hi havia una carrera anomenada “Ciències polítiques” que a mes em permetia fer desprès antropologia i tot va encaixar.
Vaig  estudiar a la Pompeu Fabra. No tenia clar si militar, per no quedar “marcada”, vaig fer un Erasmus a Suècia i estant allà em vaig adonar que “havia de fer un pas” (era l’època del debat de l’estatut). Quan vaig tornar al 2005 vaig decidir implicar-me en la SL de Viladecans i militar.
Llavors estaven buscant una alliberada al Baix Llobregat, em vaig presentar i em van agafar. Llavors si, implicació 100% com a militant i com a professional. Hi havia poques dones, i eren les dones de militants, i joves només ella.
Tenia 22 anys i vaig muntar les JERC pels fills dels militants, vaig fer un “tutelatge”. Als 25 anys vaig ser mare i em vaig haver de desentendre de les JERC.

Hauries de deixar la feina si sortissis d’alcaldessa o podries compaginar-la?No podria, hauria  de deixar la feina al parlament,  l’alcaldia d’un municipi com Viladecans requereix dedicació exclusiva.

Reptes personals que has hagut de superar per poder-te dedicar a la política?Sempre tens el dubte de si no has arribat a X lloc per ser dona, o si hi has arribat per ser dona. Això crea inseguretat, i has de fer un doble esforç.
El concepte de Temps que tenim les dones és molt diferent del que tenen els homes i ha estat una batalla de la SL per sistematitzar els horaris de les reunions. Aquestes batalles serveixen per garantir que entrin mes dones i que tu t’hi sentís còmode. Quan tens família, vas mes per feina a les reunions, per això a la SL vam acordar calendaritzar les reunions i posar un horari d’inici i de final, així ve mes gent i som molt mes eficients.
Vaig ser mare sent militant i ha estat un aprenentatge continu. El xantatge emocional que rebem les dones és constant, per ser mare jove, per ser mare tard, per dedicar-te només als fills, per treballar moltes hores fora de casa i no estar prou per ells…facis el que facis mai està bé. La política és un mon molt masculinitzat i hem d’anar fent pedagogia alhora que anem aprenent.
Quan “surts al mon” t’adones que no estem tan bé com pensaves en el teu microcosmos de l’entorn directe .I t’adones que en un partit amb uns ideals, hi ha coses que no estan assumides, i hem de seguir fent feina….

Has viscut situacions de masclisme a la teva vida política?  Sovint son sensacions, “posa’t aquí que a la foto hi ha d’haver dones”…Et sents mes fàcilment qüestionada, normalment les dones hem de fer el doble d’esforç per arribar a la meitat. Si tens una mala època i no pots estar al 100%, o tens un mal dia o fas algo malament, és un greuge mes si ho fa una dona que si ho fa un home. Veus masclisme, perquè es busquen les dones per cobrir quotes, i on no calen quotes no hi ha dones, les estructures son molt masculinitzades, hi ha maneres de decidir molt masculinitzades i hem de canviar-ho. La sort a ERC és que tenim dones com C.Forcadell o M.Rovira o la Jenn Diaz que te un discurs molt sòlid i ve de fora del partit i això és molt sa perquè te una altre perspectiva. Tot i això cap partit, ERC tampoc, és aliè al masclisme. En aquest sentit, com a societat ens queda molt per fer, i com a partit estem fent molts esforços, que haurem se seguir fent.

Quin és el repte mes important que has assolit en política? Ser cap de llista, perquè ets la cara visible del projecte i vols estar a l’alçada, és una responsabilitat molt gran perquè el que tu facis malament pot afectar a tot el projecte.

Creus que això s’ho plantegen també els homes quan els ofereixen un càrrec de responsabilitat? M’agradaria saber quants homes es fan aquestes reflexions. Quan a les dones ens ofereixen un càrrec de responsabilitat ens preguntem si estarem a l’alçada. Viladecans és molt important per a mi, soc neta “dels de tota la vida” i dels immigrants que van venir a buscar-se la vida perquè passaven gana. A mi m’han ensenyat a estimar Viladecans des de les arrels, i vull fer-la millor. Hem passat de ser un poble de pagès a un dormitori, i tornar a fer que la gent se sentí partícip nomes s’aconsegueix amb orgull de ciutat, i hi tinc una coresponsabilitat. Ser alcaldessa és una de les coses mes fantàstiques com a política.

Què és el que mes t’agradaria aconseguir a través de la política a Viladecans?Que la gent estimi Viladecans, perquè llavors la respectaran i se solucionaria l’incivisme, ens sentiríem partíceps. Que deixi de ser un lloc amb macro projectes i passi a ser un lloc on la gent fa comunitat amb projectes xulos i s’estima la ciutat.

Què li diries a una dona que vol entrar en política?  Posa-t’hi ja! És necessària perquè som la meitat de la població que veu les coses d’una altre manera per poder trobar solucions a tots els reptes i la política decideix les nostres vides, per tant és imprescindible.
 
Ainoa Olza, Secretària de la Dona ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet, Parlament de Catalunya / Octubre 2018