AMB VEU DE DONA: Montserrat Febrero.

Montserrat Febrero, Alcaldessa de Corbera de Llobregat i candidata ERC-Corbera a les Eleccions Municipals 2019.

62 anys i corberenca de dalt a baix, tot i haver nascut a Barcelona i haver viscut a Sant Just Desvern i a Esplugues de Llobregat. Viu a Corbera des de fa 32 anys i ha estat l'alcaldessa de la ciutat.
Professió: No va poder finalitzar els estudis d’econòmiques per haver d’ajudar en la botiga familiar. Més endavant va entrar a La Caixa, on va exercir 40 anys de directora d’oficina.
Família: Casada des de fa 38 anys, amb dos fills ja grans. Ella i la seva família han estat tenint cura dels pares.
Aficions: Llegir, brodar, nedar, pit&patch... tot i que, actualment, no troba temps per a res; però, el que més li agrada són les reunions amb amics i família. Això sí ho preserva. També comparteix amb el seu marit l’afició pel futbol (i pel Barça).

 
 
Què et va motivar a entrar en política?
Des de sempre m’ha interessat, però tenia una feina absorbent i el meu marit treballava fora, la mirava de lluny. A través del Pep Canals em vaig involucrar a la SL de Corbera. He estat presidenta d’ERC-Corbera i al 2011 vam estar a l’oposició, jo era la segona d’aquella llista encapçalada pel Pep. Al 2015 deixo la presidència de la SL, al ser nomenada candidata per a les eleccions municipals.

Com va ser l’inici en la política local?
M’agrada la política municipal. El meu pare va fer la guerra i va ser represaliat i presoner, no trobava feina per ser “roig” i per això sempre m’ha cridat l’atenció la política. Va ser un inici “fàcil”, sense entrebancs. Ara sí en troba d’entrebancs, per una oposició del PSC local força incomprensible. M’agrada molt parlar amb la gent, anar pel poble, rebre tothom, la vessant social i el contacte amb les persones és el que trobo més important en política local.

Vas haver de deixar la feina per compaginar amb política?
Doncs, no. Vaig compaginar-ho sent presidenta ERC-Corbera, dedicant nits i caps de setmana; al 2011, com a oposició, també ho vaig compaginar sense excedència i amb el vist i plau del meu cap. Al 2013, amb molt de dolor, em vaig prejubilar, m’agradava molt la vessant social de la feina, ajudant i assessorant la gent que atenia llavors. Al 2015 va ser escollida alcaldessa de Corbera, això em va ajudar personalment, perquè em considero una persona molt activa.

Quins reptes personals has hagut de superar per dedicar-te a la política municipal?
Parlar en públic i fer discursos, perquè em considerava força “desendreçada” en el discurs i parlava molt ràpid. Em considero bona “en la curta distancia”, però parlar davant de molta gent ho he hagut d’aprendre amb el temps.

Has viscut personalment situacions de masclisme?
Doncs, sí, com totes nosaltres. De vegades amb gent de l’ajuntament, també amb gent del carrer, fins i tot amb companys d’ERC, però mai amb el president o la permanent de la comarcal, sempre he connectat molt bé amb tothom, també com a cap de llista.

Què t’agradaria aconseguir a través de la política a Corbera?
“Moltes coses!“
Corbera té dos nuclis urbans i 32 urbanitzacions, moltes d’elles encara no estan recepcionades. Avui no es poden fer les urbanitzacions com antigament, no es pot fer pagar a les famílies. Voldria fer les urbanitzacions per fases, arreglar-les, que es puguin recepcionar, però a curt termini no es podrà fer. Estem treballant per anar fent serveis per fases, però tenim urbanitzacions que no tenen ni clavegueram i no podem donar permisos d’obres, això provoca problemes d’abocaments, de medi ambient i d’altres… tenim convenis per manteniment, i ajudem a pagar l’enllumenat, desprès passarem a fer clavegueram, asfaltat. Com a alcaldessa porto Urbanisme.
La mobilitat, sobretot de la gent gran, que viu en urbanitzacions es un problema també al que estem molt atents. Corbera ha crescut moltíssim en pocs anys i tenim 8 residències de gent gran que són de titularitat privada.

Què li diries a una dona que s’està plantejant entrar en política?
Doncs que és un mon apassionant, que més de la meitat de la població som dones i que no s’autoexclueixin elles pensant només en la seva casa i en el seu entorn familiar, és molt important el que les dones puguem aportar, perquè les dones veiem altres maneres de tirar endavant la societat i no limitar-nos al que hem fet sempre, dedicar-nos a serveis socials, a l’educació, a la família. Ara tenim un urbanisme amb mirada de dona que, si haguéssim de fer noves zones al poble, la utilitzaria, però adaptar el que tenim ara és més complicat, per exemple les voreres estretes en alguns llocs del poble.


Ainoa Olza | Secretaria de la dona Baix Llobregat i l’Hospitalet | Octubre de 2018